Hugo F. SonnenscheinHugo Freund Sonnenschein (Nova York, 14 de novembre de 1940 – 15 de juliol de 2021) va ser un professor, degà i economista nord-americà, especialista en microeconomia i teoria dels jocs.[1][2] Llicenciat de la Universitat de Rochester i doctorat en Economia de la Universitat Purdue (1964). Va treballar a la Universitat de Pennsylvania, on va ser degà de la Facultat d'Arts i Ciències; professor de la Universitat de Princeton entre 1977 i 1988, va passar a la Universitat de Chicago, de la qual va ser polèmic president entre 1993 i 2000 i on segueix ensenyant. Va rebre diversos títols honoris causa, entre ells l'any Doctorat Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3][4] El 2009 va rebre el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d'Empreses juntament amb Andreu Mas-Collel, per estendre i ampliar la Teoria de l'Equilibri General i establir la Teoria Moderna de la Demanda Agregada.[5] Estava casat amb Elizabeth 'Beth' Gunn Sonnenschein, doctora en medicina. Era conegut especialment pel teorema de Sonnenschein-Estovalles-Debreu que va formular a partir de 1972.[6] Aquest teorema té com a antecedent el concepte de "temptejos" (tâtonnements) de Léon Walras i pot enunciar així: "les ofertes i demandes del model de competència perfecta, tal com va ser establert per Kenneth Arrow i Gerard Debreu, poden assumir qualsevol forma ". Això significa en la pràctica que no necessàriament ha una correlació entre oferta i demanda i no sempre es pot deduir que la demanda d'un bé disminuirà si el seu preu augmenta, o que l'oferta variarà en la mateixa direcció que el preu. Entre les explicacions donades a aquest resultat està l'efecte de factors com les variacions de l'ingrés, la publicitat, els gustos i les expectatives dels actors econòmics. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia