Hotel de Mar
L'Hotel de Mar és un hotel situat a la localitat calvianera d'Illetes obra de l'arquitecte català Josep Antoni Coderch. Està situat a escassos metres de vorera de mar, a prop dels apartaments Roca Marina, i té vistes a tota la zona de Cala Major i Sant Agustí fins a la Punta de Sant Carles. La seva volumetria i color fan que generi un fort impacte en el territori, que li ha valgut noms com els de sa Capsa de Xocolata o s'Hotel Xocolata.[1] Està situat al Passeig d'Illetes, perpendicular a la carretera d'Andratx, just a sobre de la Punta de la Grava i adjacent al Caló de les Gerres.[2] Fou bastit per iniciativa de la família Buades, accionistes principals d'una cadena d'hotels de començament de boom turístic, just en el moment en què l'illa començava a ser aclaparada per la construcció de la gran infraestructura turística que arribà a assolir.[1] El projecte fou encarregat a Josep Antoni Coderch; les obres començaren l'any 1962 i fou inaugurat el 3 de maig de 1964 de la mà de Manuel Fraga Iribarne, ministre franquista d'Informació i Turisme,[1] car es tractava de l'hotel 1000 de tot l'estat.[2] El 1969 la llogà Sol Melià per comprar-la definitivament l'any següent, i l'empresa encara en manté la propietat i gestió.[1] Just davant els jardins hi ha la petita platja de la Cova de la Grava, que és de titularitat pública. L'edifici és un cos gros que s'obre de cara a la mar i dona l'esquena a la muntanya, façana en la qual es troben els distribuïdors. S'estructura en dos mòduls en forma de L adaptats a la línia de vorera de mar, el més alt dels quals, destinat a les habitacions, té set plantes d'alt. L'aparença característica la hi donen les rajoles de color de xocolata que cobreixen tota la façana i les fustes para-sols dels balcons. Els jardins s'adapten al terreny i conserven la vegetació original autòctona de pins i mates, de manera que hom pretenia d'integrar, d'aquesta manera, la construcció en l'entorn.[2] L'Ajuntament de Calvià hi donà la categoria d'edifici d'interés públic per preservar-ne la integritat estilística tant per dins com per fora, però el 2008 patí una reforma interior que el modificà de cap a peus, i així s'han perdut molts d'elements decoratius originals que eren de gran valor.[1] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia