Hotel Casanovas

Infotaula edifici Hotel Casanovas
Dades
Tipus	Edifici d'hotel
Ús	edifici d'hotel
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Baix Guinardó (Barcelonès)
Localització	Mas Casanovas, 55
41° 25′ N, 2° 10′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	30253
Activitat
Ocupant	Escola Mas Casanovas

L'Hotel Casanovas és un edifici del Baix Guinardó, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Història i descripció

Terrenys de l'actual carrer de Cartagena, davant l'Hospital de Sant Pau, amb l'Hotel Casanovas al fons

El Mas Casanovas era una casa pairal amb una mina d'aigua visitada pels veïns de la zona per la seva excel·lent qualitat. Estava situada als dos costats de l'actual carrer de Cartagena i tocava al nord amb la Ronda del Guinardó, i al sud amb la Travessera de Gràcia, que arribava fins l'antiga carretera d’Horta, a tocar de Can Girapells.[2]

A finals del segle xix, hi havia unes vinyes, afectades per la fil·loxera el 1881. La part baixa de la finca era dedicada a conreus de secà, sobretot llegums i gra, a més d'arbres fruiters.[2] El 1901, la propietària Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (1860-1948), casada amb Pere Fargas i Sagristà,[3] vengué la masia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que la va enderrocar.[2]

El 1899, Montserrat de Casanovas va demanar permís per a construir-hi un hotel, inaugurat l'any següent.[4] El 18 de novembre del mateix any s'hi va inaugurar al costat el primer camp de futbol del Barça, que feien servir l'hotel com a vestuari.[3][4] Tanmateix, l'hotel va ser un fracàs econòmic i el 1904 va ser cedit a la Guàrdia Civil, que el faria servir de caserna fins al 1934, quan es va transformar en l'Escola Pablo Iglesias, després d'una reforma projectada per l'arquitecte Josep Goday.[4][2]

Acabat el conflicte, fou utilitzat de nou com a caserna de la Guàrdia Civil, i posteriorment, de nou com a escola, amb el nom de Bisbe Irurita. El 1987 fou rehabilitat de nou per l'arquitecte Jordi Romeu i va adoptar el nom de CEIP Mas Casanovas.[4][2]

Intervencions arqueològiques

El 1931, Josep Colomines va trobar un poblat neolític tocant al carrer de Cartagena. Hi havia unes cavitats circulars de 2 m que segurament eren la base de les cabanes. Molt a prop també va descobrir-se un cementiri paleocristià, excavat l'any 1983 i també el 1998.[3]

Vegeu també

• Can Fargas

Referències

1. «Mas Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. «Hotel Casanovas». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
3. «7. Mas Casanovas (camp de futbol i barraques)». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 01-02-2014.
4. «Antic Hotel Casanovas (CEIP Mas Casanovas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

• Corbera Palau, Joan «El mas Casanovas: senyors, pagesos, rajolers, veïns». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 10, 2020, pàg. 44-57.

Enllaços externs

• «Antic Hotel Casanovas (CEIP Mas Casanovas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «MAS CASANOVAS I L'HOTEL DE LA FUENTE CASANOVAS». Memòria dels barris (blog), 09-12-2010.