Homenots

Homenots

Tipus	obra literària
Autor	Josep Pla i Casadevall

«Homenots» és una sèrie de seixanta semblances fetes per Josep Pla sobre personatges del seu temps. Foren publicades entre el 1958 i el 1962 per l'Editorial Selecta i, entre el 1969 i el 1974, repartits en quatre volums de l'Obra Completa de Josep Pla de l'Editorial Destino.

Els homenots

Els seixanta personatges escollits per Josep Pla són majoritàriament escriptors, periodistes, artistes, polítics i personatges pintorescs o d'abast local que superen, segons l'autor, el conformisme, la ignorància o el negativisme:

«	Per mi un homenot és un tipus singular, insòlit, una persona que s'ha significat, en una qualsevol activitat, d'un manera remarcable	»
— Josep Pla en el prefaci de la segona sèrie d'«Homenots» de Selecta

Primera sèrie

Prat de la Riba Pompeu Fabra Joaquim Ruyra Ramon Turró Antoni Gaudí Isidre Nonell Eugeni d'Ors

J. Bofill i Mates Carles Riba Francesc d'A. Galí Joan Crexells Joan Estelrich Sadurní Ximénez Josep Miró i Folguera Joaquim Pena

Segona sèrie

Pere Bosch Gimpera Ramon d'Abadal Vicens Vives Josep Ferrater Mora Francesc Duran Reynals Josep Trueta Joan Coromines Francesc de B. Moll

Joan Miquel i Avellí Pere Coll i Rigau Ramon M. Roca i Sastre Joan Ventosa i Calvell Josep Maria de Porcioles Andreu Nin Josep Maria Cruzet Antoni Palau Dulcet

Tercera sèrie

Aristides Maillol Joan Alcover Francesc Gimeno Vicent Blasco Ibáñez Amadeu Vives Josep Maria Sert Josep Carner

Joaquim Sunyer Juli Garreta Xavier Nogués Enric Casanovas Feliu Elias Josep Sebastià Pons Marià Llavanera Pau Casals

Quarta sèrie

Josep Maria de Sagarra Eduard Toda Josep Maria Junoy Alfred Sisquella Salvador Dalí Salvador Espriu Joan Serra

Ramon Godó Joan Salvat-Papasseit Joan Fuster Antoni Simon Mossa Joan Capri Josep Llorens Artigas Miquel Dolç i Dolç

Anàlisi

Josep Pla, des dels inicis de la seva carrera periodística i literària, va tractar i estudiar personatges amb freqüència; per això, Gabriel Ferrater el defineix com el «memoralista de gent».[1] Aquests relats també destaquen per l'amenitat i l'humor de Josep Pla.[2] La classificació de l'obra és difusa, perquè a més del retrat, Josep Pla inclou a Homenots el relat, el diàleg, l'escena, l'anècdota o l'assaig.[3]

«	Aquests Homenots no són més que capítols d'unes vastíssimes memòries que de jove vaig proposar-me d'escriure i que ja no escriuré per la dispersió sinistra que el periodisme ha projectat sobre la meva existència	»
— Josep Pla en el prefaci de la segona sèrie d'Homenots de Selecta

Toni Sala en el pròleg de Dotze homenots destaca el caràcter reivindicatiu de l'obra, argumentant que formen part d'una feina de recuperació de la memòria i de reconstrucció del país durant la postguerra.[4]

Referències

1. Bonada 1991: p. 175
2. Bonada 1991: p. 182
3. Bonada 1991: p. 178
4. Bonada, Lluís «Toni Sala destaca el valor reivindicatiu dels retrats de Pla en el pròleg del recull ‘Dotze homenots'». El Temps, 09-07-2013. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2013 [Consulta: 2 setembre 2013].

Bibliografia

• Bonada, Lluís. L'obra de Josep Pla. Barcelona: Teide, 1991 (El Blau Marí). ISBN 84-307-8434-9. 
• Pla, Josep. Dotze homenots. Toni Sala (selecció i pròleg). Labutxaca, 2013. ISBN 978-84-9930-703-9. 

Enllaços externs

• Obra Completa al web de la Fundació Josep Pla