Hipomagnesèmia
La hipomagnesèmia és un desequilibri electrolític en el qual hi ha un nivell anormalment baix de magnesi en la sang.[1] Els nivells normals de magnesi estan entre 0,6 i 1,1 mmol/L (1,46-2,68 mg/dL) amb nivells inferiors a 0,6 mmol/L (1,46 mg/dL) que defineixen hipomagnesèmia.[2] La hipomagnesèmia no és igual a la deficiència de magnesi, ja que pot estar present sense deficiència de magnesi, i viceversa. El prefix hipo- significa baix (en contrast amb hiper-, que significa alt); magnes es refereix al magnesi; La part final de la paraula, -èmia, significa "en la sang". Noteu, però, que la hipomagnesèmia sol ser un indici d'un dèficit de magnesi sistèmic. Pot ser conseqüència d'una sèrie de condicions, incloent una ingesta inadequada de magnesi, diarrea crònica, malabsorció, alcoholisme, estrès crònic i ús de fàrmacs (com els diürètics i d'altres). Signes i símptomesLa deficiència de magnesi causa debilitat, rampes musculars, arrítmies cardíaques, augment de la irritabilitat del sistema nerviós amb tremolors, atetosi, sacsejades, nistagme i un reflex plantar en extensió. A més, hi pot haver confusió, desorientació, al·lucinacions, depressió, convulsions, hipertensió arterial, taquicàrdia i tetània. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia