|
Hiperprolactinèmia
La hiperprolactinèmia és la presència de nivells anormalment alts de prolactina en la sang. Els nivells normals són menys de 500 mUI/L [20 ng/ml o mg/L] per a les dones, i menys de 450 mUI/L per als homes. La prolactina és una hormona peptídica produïda per la hipòfisi anterior que s'associa principalment amb la lactància i té un paper vital en el desenvolupament dels pits durant l'embaràs. La hiperprolactinèmia pot causar galactorrea (producció i el flux espontani de la llet materna) i interrupcions en el període menstrual normal en les dones; i l'hipogonadisme, la infertilitat i la disfunció erèctil en els homes. Tot i que la hiperprolactinèmia pot derivar de canvis fisiològics normals durant l'embaràs i la lactància, també pot ser causada per altres etiologies. Per exemple, nivells elevats de prolactina podrien derivar-se de malalties que afecten l'hipotàlem i la hipòfisi.[1] Altres òrgans, com el fetge i els ronyons, podrien afectar l'eliminació de la prolactina i, en conseqüència, els nivells de prolactina al sèrum.[1] La interrupció de la regulació de la prolactina també es podria atribuir a fonts externes com ara medicaments.[1] A la població general, la prevalença d'hiperprolactinèmia és del 0,4%.[1] La prevalença augmenta fins al 17% en dones amb malalties reproductives, com la síndrome d'ovari poliquístic.[1] Un tumor relacionat amb hiperprolactinèmia, el prolactinoma, és el culpable més comú dels nivells constantment elevats de prolactina, així com el tipus més comú de tumor hipofisiari.[1] Per a la hiperprolactinèmia no relacionada amb un tumor, la causa més freqüent és la secreció de prolactina induïda per medicació.[2] En particular, els antipsicòtics s'han relacionat amb la majoria de casos d'hiperprolactinèmia no relacionats amb tumors a causa dels seus mecanismes d'augment de prolactina i d'estalvi de prolactina.[3] Els antipsicòtics típics s'ha demostrat que indueixen augments significatius i dependents de la dosi dels nivells de prolactina fins a 10 vegades el límit normal. Els antipsicòtics atípics varien en la seva capacitat d'elevar els nivells de prolactina, tanmateix, els medicaments d'aquesta classe com la risperidona i la paliperidona tenen el potencial més alt d'induir hiperprolactinèmia d'una manera dependent de la dosi similar als antipsicòtics típics.[4] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
