A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2023, hi tenia un Elo de 2775 punts, cosa que en feia el jugador número 1 de la història dels Estats Units i d'Amèrica,[3] i el 5è millor jugador del rànquing mundial (en actiu).[4] El seu màxim Elo va ser de 2816 punts, a la llista de l'octubre de 2015 (posició 2 al rànquing mundial).[5] En referència a l'Elo de partides blitz ha sigut el número 1 del món en diferents ocasions, i actualment és el número 2 darrere d'Alireza Firouzja.[6]
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Biografia
Nakamura va néixer a Hirakata, Prefectura d'Osaka, al Japó, fill de pare japonès i mare estatunidenca. Amb dos anys, la família va mudar-se als Estats Units. Allà, va començar a jugar als escacs als 7 anys, entrenat pel seu padrastre Sunil Weeramantry, un Mestre de la FIDE i escriptor d'escacs de Sri Lanka.
Amb 10 anys i 79 dies, en Nakamura obtingué el títol de mestre d'escacs de la USCF, essent el més jove estatunidenc de la història en fer-ho, trencant el rècord previ de Vinay Bhat; el rècord de Nakamura es mantingué fins al 2008, quan Nicholas Nip assolí el títol amb 9 anys i 11 mesos. El 1999, en Nakamura va guanyar el Premi Laura Aspis, donat anualment al jugador de la USCF menor de 13 anys de més alt rànquing. El 2003, a l'edat de 15 anys i 79 dies, en Nakamura va incrementar la seva reputació com a prodigi dels escacs, esdevenint el més jove estatunidenc de tots els temps en obtenir el títol de Gran Mestre, trencant per tres mesos el rècord anterior de Bobby Fischer. El rècord va ser trencat posteriorment per Fabiano Caruana i per Ray Robson.
El febrer de 2016 guanyà de nou el Festival de Gibraltar amb 8 punts de 10 partides, els mateixos punts que Maxime Vachier-Lagrave que el guanyà en les partides de desempat amb quatre taules i una victòria final per armageddon.[19]
El juliol de 2016 fou segon a la Final de Mestres del Grand Slam de Bilbao (el campió fou Magnus Carlsen.[20] En aquest torneig va aconseguir guanyar Carlsen en partides clàssiques per primer cop en la seva carrera.[21] L'octubre de 2016 va participar al torneig Grandmaster Blitz Battle Championship de Chess.com. El 27 d'octubre va jugar contra Carlsen a la final, en la qual van jugar semiràpides i ràpides durant tres hores, fins que Carlsen guanyà Nakamura 14½ a 10½.[22]
El setembre de 2017 empatà al segon lloc amb Viswanathan Anand a l'Obert de l'Illa de Man, torneig que es va celebrar entre el 23 de setembre i l'u d'octubre, mig punt per sota del campió, Magnus Carlsen.[25][26] Des de l'octubre de 2017 el gener de 2018, Nakamura va disputar la segona edició del campionat d'escacs ràpids de Chess.com.[27] El 3 de gener va disputar la final, que va perdre 18–9 contra Magnus Carlsen, que guanyà el torneig per segon cop seguit.[28]
El febrer de 2018 va disputar contra Carlsen el Campionat no oficial d'escacs aleatoris de Fischer, i fou derrotat amb un marcador de 14–10.[29][30]
↑Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Hikaru Nakamura «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 3 octubre 2015].