Hidrur de sodi

Hidrur de sodi

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	23,997594 Da
Estructura química
Fórmula química	NaH
SMILES canònic	Model 2D [H-].[Na+]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
PKa	36
Entalpia estàndard de formació	−56,3 kJ/mol
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na^+ i anions H^−, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents. És insoluble en dissolvents orgànics. Pur el NaH és incolor però en moltes mostres es pot presentar gris. NaH, com l'LiH, l'KH, l'RbH, i l'CsH adopten l'estructura cristal·lina del NaCl. Cada catió Na^+ es troba envoltat per 6 anions H^− i en el centre d'una geometria octaèdrica.[1] Els fabricants el subministren en una mescla al 60% (w/w) en oli mineral.

Reactivitat

El NaH es produeix directament per reacció del sodi líquid amb l'hidrogen.[2] NaH pot inflamar-se en aire, especialment si està en contacte amb aigua per donar hidrogen, el qual també és inflamable. La hidròlisi transforma el NaH en hidròxid de sodi, NaOH.

Aplicacions

En síntesi orgànica s'empra com a base.[3] NaH redueix diversos grups de compostos, així el trifluorur de bor hi reacciona per donar diborà:[2]

6 NaH + 2 BF₃ → B₂H₆ + 6 NaF

També es redueixen els enllaços Si-Si i S-S dels disilans i disulfurs. S'empra també com a agent dessecant de dissolvents orgànics per la seva ràpida i ireversible reacció amb l'aigua. L'hidrur de calci també s'empra per a aquest fi.

Consideracions pràctiques

El hidrur de sodi es ven com una mescla del 60% d'hidrur de sodi i oli mineral. Aquesta mescla és més fàcil de gestionar (per raons de seguretat) que l'hidrur de sodi pur. El material es pot obtenir pur rentant la solució amb pentà tenint en compte que cal evitar la combustió que s'esdevé al contacte de l'hidrur de sodi amb l'aire. D'aquí que les reaccions que involucren l'hidrur de sodi requereixen d'atmosfera inerta (nitrogen o argó).

Referències

1. Wells, A.F. Structural Inorganic Chemistry, Oxford, Clarendon Press, 1984
2. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
3. Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (Ed: L. Paquette) 2004, J. Wiley & Sons, New York. DOI: 10.1002/047084289

Bibliografia

• LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs

• SCIENCELAB Arxivat 2006-10-24 a Wayback Machine.