|
 Heptà | | Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|
| Massa molecular | 100,125200512 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | gingebre, Pinus contorta, Làrix, Picea, avet, Avet Douglas, Garcinia mangostana, Vitis rotundifolia, Palmera d'oli de Guinea, Pinus jeffreyi, Pinus sabiniana, Papaier, Oryza sativa, Patrinia villosa, Pinus, Pinus strobiformis, Pinus ayacahuite i maracujà
|
|---|
|
| Fórmula química | C₇H₁₆ |
|---|
 | | SMILES canònic | |
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
|
| Densitat | 0,68 g/cm³ (a 20 ℃) |
|---|
| Velocitat del so | 1.162 m/s (20 ℃, líquid) |
|---|
| Viscositat dinàmica | 0,000386 Pl |
|---|
| Solubilitat | 0,0003 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
|---|
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
|---|
| Punt de fusió | −91 ℃
−91 ℃
90,6 ℃ |
|---|
| Punt d'ebullició | 98 ℃ (a 760 Torr)
371,6 K (a 1 bar)
98,5 ℃ (a 101,325 kPa) |
|---|
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
|---|
| Pressió de vapor | 40 mmHg (a 22 ℃) |
|---|
|
| Límit inferior d'explosivitat | 1,05 % (V/V) |
|---|
| Límit superior d'explosivitat | 6,7 % (V/V) |
|---|
| Temperatura d'autoignició | 223 ℃ |
|---|
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 350 mg/m³ (10 h, cap valor)
2.000 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
|---|
| Límit d'exposició sostre | 1.800 mg/m³ (cap valor) |
|---|
| Punt d'inflamabilitat | 25 °F |
|---|
| IDLH | 3.075 mg/m³ |
|---|
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| líquid inflamable de la classe IB |
L'heptà és un hidrocarbur saturat lineal de la família dels alcans de fórmula molecular C₇H16.[1][2]
Usos
L'heptà (i els seus molts isòmers) s'utilitza àmpliament en laboratoris com a dissolvent no polar. Com a líquid, és ideal per al transport i l'emmagatzematge.
El brom aquós es pot distingir del iode aquós per la seva aparença després de l'extracció en heptà.[3] En dissolució aquosa, tant el brom com el iode són de color marró. Tanmateix, el iode es torna porpra quan es dissol en heptà, mentre que la solució de brom és marró.
L'heptà es ven comercialment com una mescla d'isòmers per al seu ús en pintures i recobriments, mentre que el n-heptà pur s'empra en investigació i desenvolupament i fabricació farmacèutica i també com a component menor de gasolina.[2]
Perillositat
El seu olor és semblant a la gasolina.[2] L'exposició aguda als vapors d'heptà pot causar marejos, estupor, incoordinació, pèrdua de gana, nàusees, dermatitis, pneumonitis química o inconsciència i possible neuropatia perifèrica.[4]
Referències
- ↑ Salinas López, Francisco. Química. Saragossa: Luis Vives, D.L. 1978. ISBN 84-263-0393-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 PubChem. «Heptane» (en anglès). [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «The Cyclohexane Molecule». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Patty, FA; Yant, WP «Odor intensity and symptoms produced by commercial propane, butane, pentane, hexane, and heptane vapor.». Report of Investigations. US Department of Commerce, U.S. Bureau of Mines, No. 2979, desembre, 1929, pàg. 1–10.
|
