Hendrik Jacobus Scholten
Hendrik Jacobus Scholten (Amsterdam, 11 de juliol de 1824 – Heemstede, 29 de maig de 1907) fou un pintor neerlandès del segle xix. BiografiaSegons el Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie (RKD; en català, Institut Neerlandès per a la Història de l'Art), Scholten va ser alumne de Petrus Franciscus Greive i Lambertus Johannes Hansen.[1] El 1852 es va convertir en membre de l'Acadèmia Reial d'Art d'Amsterdam i va ser membre de les societats d'art d'Amsterdam Arti et Amicitiae, Kunstbevorderend Genootschap V.W., and Vereeniging Sint Lucas.[1] El 1872 va esdevenir conservador d'art de la Fundació Teyler, que gestiona la col·lecció d'art del Museu Teyler.[1] Durant el temps que va ocupar el càrrec destaca el catàleg de la col·lecció del museu, que va ser publicat el 1904.[2] És conegut pels seus dibuixos, il·lustracions i pintures, que inclouen paisatges, escenes florals i pastorals; era un seguidor de Pieter de Hooch a les seves escenes d'interiors.[1] Va pintar unes quantes obres que es van penjar a les galeries del Museu Teyler, així com decoracions de Fundatiehuis, lloc on Teyler va viure i treballar des de 1863 fins a la seva mort. Els seus treballs també es van exposar al Rijksmuseum i al Museu d'Amsterdam.[1] Col·laborà amb les seves il·lustracions al llibre d'història De voornaamste geschiedenissen van Noord-Nederland de Jacob van Lennep.[1] Scholten va ser professor del pintor i escriptor Jacobus van Looy.[1] Galeria d'imatges
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia