Helen B. Taussig

Helen B. Taussig

Biografia
Naixement	24 maig 1898 Cambridge (Massachusetts)
Mort	20 maig 1986 (87 anys) Kennett Square (Pennsilvània) ^(en)
Causa de mort	mort accidental, accident automobilístic
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn
Formació	Universitat de Boston Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins Universitat Johns Hopkins Universitat de Califòrnia a Berkeley Harvard Medical School Buckingham Browne & Nichols School
Activitat
Camp de treball	Pediatria i cardiologia
Ocupació	cardiòloga, metgessa
Activitat	1927 - 1986
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1973–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Premis
(1987)  Saló de la Fama de les Dones de Maryland (1987)  Medalla George M. Kober (1982)  Elizabeth Blackwell Medal ^(en) (1977)  AMA Scientific Achievement Award ^(en) (1973)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1971)  John Howland Award ^(en) (1970)  Premi Elizabeth Blakwell (1967)  Carl-Ludwig Honorary Medal ^(en) (1964)  Medalla Presidencial de la Llibertat (1959)  Premi Gairdner (1954)  Premi Lasker-DeBakey a la Investigació Mèdica Clínica (1954)  Premi Feltrinelli (1947)  Premi E. Mead Johnson  doctor honoris causa per la Universitat de Viena  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Fellow of the American College of Cardiology ^(en)

Helen B. Taussig (Cambridge, 24 de maig de 1898 - Kennett Square, 20 de maig de 1986) va ser una important cardiòloga estatunidenca.[1] Coneguda pels seus treballs de cirurgia cardíaca, va treballar a Baltimore i a Boston, on va fundar el camp de la cardiologia pediàtrica. Se la sol citar com la responsable de dissenyar el procediment Shunt de Blalock-Taussig, que allargava la vida dels nounats amb Tetralogia de Fallot.[2][3]

El 1947 va escriure un llibre sobre malformacions congènites del cor i el 1957 va rebre el Premi Albert Lasker per la seva investigació en medicina clínica. El 1959 va ser una de les primeres dones a obtenir una càtedra a la Universitat Johns Hopkins. També va ser una de les primeres a advertir a les autoritats sobre els perills de la Talidomida, després d'estudiar nounats nascuts amb malformacions a causa d'aquest medicament.

El 1964 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans de Lyndon Johnson i des del 2005 el centre de cardiologia pediàtrica de la Universitat Johns Hopkins porta el seu nom. El 2004 va estrenar-se el film Something the Lord Made, sobre la recerca dels seus companys cardiòlegs Vivien Thomas i Alfred Blalock, on el seu personatge era interpretat per Mary Stuart Masterson. El cràter de Venus Taussig va ser batejat amb el seu nom en honor seu.

Referències

1. «Helen Brooke Taussig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
2. «Helen B. Taussig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Fresquet, José L. «Helen Brooke Taussig (1898-1986)». Historia de la medicina. [Consulta: 1r abril 2021].