Hardwell
Robbert van de Corput, conegut artísticament com a Hardwell, (Breda, 7 de gener de 1988) és un DJ i productor musical neerlandès orientat a gèneres com el house progressiu i l'electro house. En 2013 la revista DJ Magazine el va considerar el millor discjòquei del món.[1] BiografiaAls 10 anys va descobrir la seva afició per la música. Amb només 12 anys va començar la seva carrera com a DJ, i amb 16 ja tenia 4 discos al seu nom. Actualment és reconegut mundialment per la indústria de la música electrònica i és considerat un dels millors djs del món, actuant al Tomorrowland i a l'Ultra Music Festival de Miami, entre altres grans festivals. El 2006, crea "Eclectic Beatz", una sèrie de compilats en el qual combinava estils variats, que barrejaven sons llatins i electrònics, amb bones vendes, l'any 2010 llança el volum 10. El 2007, va realitzar algunes remescles. La seva remescla junt a R3hab de "Toys Are Nuts" per a Gregor Salto i Chuckie. El remix va ocupar més de 15 setmanes en el lloc #1 de la Dance-Tunes.com. També el seu remix de "You Don't Love Me" per a Sidney Samson & Skitzofrenix va ser un altre dels temes llançats el mateix any. "Feel so High" al costat del vocalista holandès, I-Fan, ha estat publicat en 10 països, ha tingut suport d'alguns noms de l'escena house i ve acompanyat amb un vídeo. "Guess What", és una coproducció amb Chuckie, va ser un altre dels senzills més exitosos. El seu bootleg realitzat el 2008 ("Show Me Love vs Be") compost per les cançons «Show Me Love» de Robin S. i «Be» realitzat per Steve Angello i Laidback Luke, va tenir bona recepció i aclamat per part dels DJs de l'escena electrònica. A causa d'això Steve Angello, Laidback Luke i la cantant Robin S. decideixen reeditar «Show Me Love» l'any 2009. El 2009, va punxar a l'escenari principal de Dance Valley, el festival més gran d'Holanda on també va ser responsable aquell any del tema "Twilight Zone", a més de fer una remescla de la cançó "Let the Feelings Go" del grup AnnaGrace. També cal esmentar els remixes que va fer per a alguns dels millors DJs segons DJ Mag Top 100, com Fedde Le Grand, Armin van Buuren, Dimitri Vegas & Like Mike, Bob Sinclar, Chris Lake, Funkerman, Laidback Luke, Sharam, Steve Angello, Booty Luv i Hi Tack. Hardwell també ha assolit bons llocs en les llistes líders d'Holanda, "Dance-Tunes.com" un total de 8 vegades el 2009. També ha mesclat el "Privilege Eivissa Compilation" al costat de Cosmic Gate. Revealed Recordings és el seu propi segell discogràfic. El punt de partida va ser a l'abril de 2010 amb el senzill "Get Down Girl" al costat de DJ Funkadelic, que va acabar molt amunt en les llistes de música Dance. Un altre dels seus precursors va ser l'EP "Smoke / Voyage". Un altre dels llançaments de Hardwell per Revealed Recordings, va ser la seva versió del clàssic de Red Carpet, "Alright", el 2010, a més comptant amb el suport a les pistes de DJs com Tiësto, Roger Sánchez, Armand Van Helden, Fedde Le Grand, Chuckie entre d'altres. Va ser un dels seus majors èxits discogràfics fins a aquest moment, va aconseguir mantenir-se en el Top 10 de la llista de Progressive House a Beatport durant més de 6 setmanes. El 2011, va remesclar "Stars" per Gareth Emery, convertint aquesta cançó del gènere trance, en una explosiva cançó de l'estil progressive. Va ser inclòs en l'àlbum de remescles "Northern Lights Re-Lit" llançat per Gareth Emery, al març del 2011.[2] Al febrer de 2011 va sortir a la venda en format digital pel segell discogràfic Musical Freedom, el seu tema en col·laboració amb Tiësto anomenat «Zero 76», que al seu torn és el codi d'àrea de la ciutat de Breda, d'on són nadius tots dos productors. Al desembre de 2011 va realitzar un remix (Bella - "Nobody Loves Me"), amb Thierry Lebeque, aquest últim participant amb la producció. El 2012, es va destacar pels senzills "Call Me a Spaceman" i "Apollo", els quals van aconseguir ingressar en les llistes d'èxits dels Països Bajos.[3] El 2013 va col·laborar amb diversos artistes de l'escena EDM com Laidback Luke, W&W, Blasterjaxx i MAKJ i va llançar el senzill "Dare You" amb les veus de Matthew Koma. Aquest es va convertir en el primer senzill de Hardwell a ingressar en la llista de senzills del Regne Unit arribant a situar-se en el nombre 18.[4] Al maig de 2014, va aconseguir ingressar per segona ocasió en les llistes del Regne Unit amb el senzill «Everybody Is In The Place» ocupant el número 59.[5] El gener de 2015 va llançar el seu primer àlbum United We Are. Aquest compta amb 15 cançons de les que es desprenen senzills com «Arcadia», «Young Again» i «Sally» Spaceman (El seu major èxit)Va ser llançat el 23 de gener del 2012 per la seva discogràfica Revealed Recordings. Aquest senzill ha estat el més exitós del DJ Hardwell. Existeixen 5 versions de la cançó: Spaceman, Spaceman (orchestral intro edit), Call Me Spaceman amb la veu de Mitch Crown i Call Me Spaceman (Unplugged) amb la col·laboració de Collin McLoughlin. A més la cançó té remixes d'artistes com Carnage, Headhunterz, Naffz i Drown The Fish, tots llançats per la discogràfica Revealed Recordings. Aquesta pista té un nombre de vendes que sobrepassen els 3 milions de vendes en diferents descàrregues de pagament. I Am Hardwell (Tour i Documental)I AM Hardwell és el seu primer Tour Internacional, la seva primera presentació va ser el 27 d'abril de 2013 a Amsterdam, Països Baixos. Un Tour que després el va portar a un documental sobre el DJ. El rodatge del documental va iniciar a principis de desembre de 2010, tractant dels seus inicis i la seva actualitat, el documental es va estrenar l'11 novembre del 2013; el seu èxit va ser tant que l'ha portat a ser un dels DJ més cobejats del món.[6] Posició en Rànquing Top 100 de la revista DJ Mag
DiscografiaÀlbums d'Estudi
Singles i EP
Remixes
Compilacions
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia