Guillaume Budé
 | Retrat de Guillaume Budé realitzat per Jean Clouet  |
|
|
| Naixement | 26 gener 1467
París |
|---|
| Mort | 22 agost 1540 (73 anys)
París |
|---|
|
| Prebost dels mercaders de París |
|---|
1522 – 1523
← Antoine Le Viste |
Maître de la Librairie du Roi (en)  |
|---|
1522 – 1540
← cap valor – Pierre Duchâtel → |
| Ambaixador |
|---|
| |
|
|
|
| Formació | Antiga Universitat d'Orléans
Universitat d'Orleans |
|---|
| Director de tesi | Hermònim i Janus Lascaris |
|---|
|
| Camp de treball | Filologia |
|---|
| Ocupació | bibliotecari, numismàtic, impressor, filòsof, traductor, erudit clàssic |
|---|
| Ocupador | Collège de France |
|---|
| Professors | Hermònim |
|---|
| Alumnes | François Douaren, Jacques Dubois, Henry Scrimgeour, Jacques Toussain i Melchior Volmar (en) |
|---|
|
| Estudiant doctoral | Jacques Toussain i Melchior Volmar (en) |
|---|
|
| Família | Budé family (en) |
|---|
| Cònjuge | Roberte Le Lyeur |
|---|
| Fills | Dreux Budé, Jean Budé |
|---|
| Pare | Jean Budé |
|---|
| Germans | Louis Budé
Dreux Budé
Jacques Budé
Étiennette Budé |
|---|
| Parents | Jean Budé, nebot
Nicolas de la Chesnaye the Younger, nebot
Jean Courtin, nebot segon |
|---|
Guillaume Budé (París, 26 de gener de 1467 - París, 22 d'agost de 1540) fou un humanista francès, també conegut pel nom llatí de Budaeus.
Fill d'una gran família de funcionaris reials ennoblida per Carles VI de França, son pare, Jean Budé, lletrat conseller del rei, fou un bibliòfil que va reunir una biblioteca excel·lent.
Un gran estudiós de totes les disciplines (i en particular la teologia, la jurisprudència, les matemàtiques i la filologia), Guillaume Budé va destacar com a especialista en llatí i grec. Inspirà la fundació del Collège de France i va ser director de la biblioteca reial de Fontainebleau.
Tot i mantenir-se en el catolicisme, les seves idees van influir en el calvinisme francès.
La família Budé va ser obligada a exiliar-se arran de la matança de calvinistes de la nit de Sant Bartomeu (23-24 d'agost de 1572).
Bibliografia
Traducció llatina de Plutarc (1502 a 1505)
- Annotationes in XXIV libros Pandectarum (París, 1508, infoli)
- Libri V de Asse et partibus ejus (De Asse, 1514, infoli, Venise, 1522, in-4)
- De contemptu rerum fortuitarum libri tres (París, 1520)
- Epistolae (1520, in-8)
- De studio litterarum recte et commode instituendo (París, 1527)
- Commentarii linquae graecae (París, 1529, infoli, 1548, infoli)
- De philologia (París, 1530)
- Libellorumque magistri in praetorio, altera aeditio annotationum in pandectas (París, Josse Bade, 1532)
- De Studio Literarum Recte Et Commode Instituendo (Bâle, 1533)
- De transitu Hellenismi ad Christianismum libri tres (París, 1535)
- De l'institution du prince (1547, infoli)
Les obres completes foren publicades per primera vegada a Bâle (1557, 4 volums infoli).
