Guilequi
El guilequi és una de les llengües iràniques del grup nord-occidental. És la llengua dels guilacs o guilanis, habitants de la província de Guilan, parlada per més de tres milions de persones, bàsicament a l'Iran. És un idioma amenaçat per manca de reconeixement institucional. Té dues varietats principals, el galeixi i el raixti,[1] i té moltes similituds amb el mazanderani.[2] La seva gramàtica és similar a la del persa, llengua de què té una forta influència per motius de contacte polític i que és la segona llengua de la majoria dels parlants de guilequi. Els verbs simples es formen a partir de dues arrels o temes, una de present i una de perfet, mentre que els compostos es formen mitjançant afixos. El guilequi declina els noms en cas nominatiu, acusatiu i genitiu. Nom de la llenguaEl nom de la llengua és "گیلکی".[3] Tenint en compte que aquesta llengua utilitza un sistema d'escriptura que de dreta a esquerra, contrari a l'alfabet llatí, i basant-se amb la taula de les lletres que componen la escriptura d'aquest idioma i exemple d'ús a la Web d'Omniglot, en enllaç, obtenim la següent informació: گیلکی: està compost per símbols گ ی ل ک ی. De dreta a esquerra:
D'aquesta manera obtenim que la paraula گیلکی representa els següents sons: [g] [i] [l] [k] [i]. Remarquem que la lletra lām està escrita com a ل, sense cap diacrític a sobre ni a sota i vé seguida de la lletra kāf, escrita com a ک. A la pàgina d'Omniglot la frase d'exemple d'ús de la lletra lām, conté 2 exemples d'ús:
D'aquesta forma obtenim que la pronunciació de la paraula گیلکی és la següent: [g] [i] [l] [ə] [k] [i] → [giləki]. Tenint en compte aquesta pronunciació, per poder adaptar-la a l'alfabet català cal fer les següents modificacions:
Així, la paraula original گیلکی, trascrita fonèticament com a [giləki], en alfabet català, segons les normes de l'ortografia ha de ser escrita com a guilequi, sense cap accent ortogràfic, ja que l'accentuació cau en la síl·laba gui-le-qui, per tant no du cap accent. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia