Guerra dels Ducats

Guerra dels Ducats

Unificació alemanya
Batalla de Dybbol
Tipus	guerra
Data	1 de febrer a 30 d'octubre de 1864
Lloc	Slesvig Jutlàndia
Estat	Dinamarca i Prússia
Causa	canal de Kiel i aranzel
Resultat	Tractat de Viena (1864) Dinamarca cedeix Slesvig
Bàndols
Confederació Germànica: * Imperi Austríac * Prússia Regne de Dinamarca
Comandants
Helmuth von Moltke Friedrich von Wrangel Wilhelm von Tegetthoff Christian Julius de Meza George Daniel Gerlach
Forces
A l'inici de la guerra: 61.000 158 canons Reforços posteriors: 20.000 64 canons[1] 38.000 100+ canons[1]
Baixes
1.700+ morts, ferits, o capturats 1.570+ morts 700+ ferits 3,550+ capturats

La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.[2] Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir els ducats de Slesvig, Holstein i Lauenburg que van ser annexats per les altres dues potències.

Antecedents

Els precedents de la guerra dels Ducats es remunten al 1863, quan la Confederació Germànica va protestar davant l'intent de Cristià IX de Dinamarca d'incorporar a Dinamarca el ducat de Slesvig, que es trobava sota el seu control oficial. El Protocol de Londres de 1852 havia disposat que Slesvig quedés unit al Ducat de Holstein, que era membre de la Confederació Germànica. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck, va persuadir Francesc Josep I de la Casa d'Àustria per defensar junts el Protocol de Londres.

Desenvolupament

Les forces austríaques i prussianes van envair la península de Jutlàndia i es va iniciar així la guerra dels Ducats. El mes d'agost de 1864, Dinamarca va resultar derrotada per l'exèrcit del mariscal Helmuth von Moltke i es va veure obligada a lliurar a Àustria i Prússia els territoris en disputa. D'acord amb el que estableix la convenció de Gastein que va posar fi a aquesta guerra, el Ducat de Holstein va quedar sota domini d'Àustria, i els de Slesvig i Lauenburg sota el de Prússia,[3] però cap dels dos països va quedar satisfet amb l'acord. La derrota va deixar profundes empremtes a la identitat nacional danesa. Després d'ella, Dinamarca va adoptar una política de neutralitat que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial.

El canceller Bismarck va entorpir deliberadament la gestió de l'administració austríaca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat quan Àustria va protestar davant el Parlament de Frankfurt. La situació va desencadenar la Guerra de les Set Setmanes entre les dues potències germàniques.[4]En l'actualitat, el territori disputat a la Guerra dels Ducats pertany a Alemanya (és l'estat federal alemany de Slesvig-Holstein i la zona occidental (Altona) de la ciutat d'Hamburg) excepte el nord de Sveslig que va passar a Dinamarca el 1920.

La guerra dels ducats va significar la fi dels acords del tractat de Ribe del 1460.

Referències

1. Laursen, Gert. «Krigen i 1864» (en danès). Dansk Militaerhistorie, 1997. [Consulta: 29 juliol 2012].
2. Svendsen, Nick B. Generals of the Danish Army in the First and Second Schleswig Holstain Wars, 1848-50 and 1864 (en anglès). Books on Demand, 2011, p.27. ISBN 877114370X. 
3. «The defeat of Austria» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2021].
4. Wawro, Geoffrey. The Austro-Prussian War: Austria's War with Prussia and Italy in 1866 (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 36. ISBN 0521629519. 

Vegeu també

• Imperi Alemany