Guerra contra el narcotràfic a Mèxic

Guerra contra el narcotràfic a Mèxic

19° 25′ N, 99° 09′ O
Tipus	guerra asimètrica Guerra irregular drug war ^(en)
Part de	guerra contra les drogues
Interval de temps	11 desembre 2006  -
Localització	Ciutat de Mèxic
Estat	Mèxic
Participant	Mèxic

La Guerra contra el narcotràfic a Mèxic[1] és una guerra de baixa intensitat en curs[2][3] i asimètrica[4][5] entre el Govern Mexicà i diversos sindicats del narcotràfic. Des de 2006, quan va començar la intervenció amb els militars mexicans, l'objectiu principal del govern ha estat la d'acabar amb la violència relacionada amb les drogues.[6] A més, el govern mexicà ha afirmat que el seu enfocament principal està en el desmantellament dels poderosos càrtels de la droga, en comptes de prevenir el narcotràfic, que es deixa als funcionaris dels Estats Units.[7][8][9]

Tot i que els càrtels mexicans de la droga o les organitzacions de tràfic de drogues han existit des de fa diverses dècades, la seva influència ha augmentat[10][11] des de la desaparició dels càrtels de Cali i Medellín a Colòmbia en la dècada de 1990. Els càrtels mexicans de la droga ara dominen el mercat a l'engròs de les drogues i el 2007 controlaven el 90% de la cocaïna que entrava als Estats Units.[12][13] Les detencions dels principals líders dels càrtels, en particular en els càrtels de Tijuana i del Golf, han portat a l'augment de la violència del narcotràfic així com la lluita dels càrtels pel control de les rutes del narcotràfic cap als Estats Units.[14][15][16]

Els analistes estimen que els guanys a l'engròs de la venda de drogues il·lícites és de 13,6 mil milions[12] a 49,4 mil milions de dòlars a l'any.[12][17][18]

Al final de l'administració de Felipe Calderón (2006-12), la xifra oficial de morts de la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic va ser d'almenys 60 mil.[19] Les estimacions fixen la xifra de morts per sobre de 120 mil el 2013, sense incloure els 27 mil desapareguts.[20][21]

La desmobilització dels combatents de les FARC va permetre que els càrtels colombians s'aliessin amb el Càrtel Jalisco Nova Generació i el Càrtel de Sinaloa mexicans per a l'enviament de droga a Europa.[22]

Quan Andrés Manuel López Obrador va prendre possessió com a president el 2018, va declarar que la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic havia acabat,[23] tanmateix els índexs de criminalitat van seguir sent alts a Mèxic i el conflicte i la violència de les màfies de la droga no es va frenar durant el seu mandat.[24] El 2019 va ser un dels anys més violents de la història de Mèxic, amb 34.690 homicidis intencionats denunciats, i el nombre va baixar lleugerament els anys següents.[25]

L'octubre de 2019 Ovidio Guzmán López "El Ratón", fill de Joaquín Guzmán El Chapo, va ser capturat per una petita força governamental, però després d'un enfrontament a trets, fou alliberat, fins que el 5 de gener de 2023 fou capturat en una nova operació, en la que van morir 10 soldats i 19 membres del càrtel, juntament amb la detenció d'altres 21 presumptes membres, sense víctimes civils, segons informes oficials.[26] Ernesto Alfredo Piñón de la Cruz "El Neto", líder de l'organització criminal violenta afiliada al Cartel de Sinaloa coneguda com "Los Mexicles", va morir durant un batuda policial després de fugir violentament de la presó.[27]

En 2020 la pandèmia de COVID-19 va interrompre les cadenes de subministrament des de la Xina fins a Mèxic que proporcionaven els productes químics precursors per crear fentanil i metamfetamina, que normalment s'exportaven als Estats Units.[28]

Referències

1. 'Mexico's war on drugs is one big lie' | The Observer
2. Mexican citizens take the drug war into their own hands Public Radio International
3. Mexico's hidden war Arxivat 2020-04-14 a Wayback Machine. Fault Lines Al Jazeera English]
4. Geoffrey Ramsey. «U.S. Special Forces Trained Mexican Troops in Colorado». insightcrime.org. [Consulta: 25 juny 2015].
5. «The Mexican Drug Wars: Organized Crime, Narco-Terrorism, Insurgency or Asymmetric Warfare?». allacademic.com. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
6. «ANUNCIO SOBRE LA OPERACIÓN CONJUNTA MICHOACÁN». Presidencia de la Republica, Mexico, 11-12-2006.
7. «Calderón: Estamos luchando en contra de los criminales». TeleSur TV, 30-08-2011.
8. «Poiré defiende estrategia del Gobierno Federal en lucha antinarco; entrevista AlJazeera». Al Jazeera, 18-08-2011.
9. «Sugiere Sarukhán que Calderón no busca reducir tráfico de drogas». SDP Noticias, 17-05-2011. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 octubre 2015].
10. ^[enllaç sense format] http://www.fas.org/sgp/crs/row/R41576.pdf
11. «Mexico's Drug War». Council on Foreign Relations. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
12. CRS Report for Congress. Congressional Research Service, 16 octubre 2007, p. 7 [Consulta: 9 agost 2009]. «Mexico's Drug Cartels» 
13. Vulliamy, Ed. Amexica: War Along the Borderline. New York: Farrar, Straus and Giroux, 2010. Print.
14. Carl, Traci «Progress in Mexico drug war is drenched in blood». Associated Press. INSI, 03-11-2009 [Consulta: 16 març 2010]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 8 setembre 2015].
15. «High U.S. cocaine cost shows drug war working: Mexico». Reuters, 14-09-2007 [Consulta: 1r abril 2009].
16. Mexico – U.S. Relations: Issues for Congress. Congressional Research Service, 18 desembre 2008, p. 2, 13, 14 [Consulta: 1r abril 2009]. «CRS Report for Congress» 
17. Fantz, Ashley «The Mexico drug war: Bodies for billions». CNN News, 20-01-2012 [Consulta: 5 març 2012].
18. «Mexican drug gangs 'spread to every region of US'». BBC News, 26-03-2010 [Consulta: 23 abril 2010].
19. ; Booth, William «Mexico's drug war is at a stalemate as Calderon's presidency ends». The Washington Post, 26-11-2011 [Consulta: 1r desembre 2012].
20. Booth, William «Mexico's crime wave has left about 25,000 missing, government documents show». The Washington Post, 30-11-2012 [Consulta: 1r desembre 2012].
21. Counting Mexico's drug victims is a murky business Arxivat 2016-05-28 a Wayback Machine. National Catholic Reporter, by Claire Schaeffer-Duffy, Mar. 1, 2014
22. Martínez, Andrés. «Por qué los cárteles colombianos se alían con el CJNG y el Cártel de Sinaloa para el envío de droga a Europa» (en castellà). Infobae, 17-07-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
23. Quackenbush, Casey. «‘There Is Officially No More War.’ Mexico’s President Declares an End to the Drug War Amid Skepticism» (en anglès). Time, 31-01-2019. [Consulta: 25 gener 2025].
24. Villegas, Paulina. «A New Toll in Mexico's Drug War» (en anglès). The New York Times., 06-01-2020. [Consulta: 25 gener 2025].
25. «Homicidios dolosos disminuyeron un 4.6% en 2021» (en castellà). Infobae, 06-01-2022. [Consulta: 25 gener 2025].
26. Tardà Fernández, Joan. «La policia captura Ovidio Guzmán, un dels fills del Chapo, al nord de Mèxic». El Nacional, 05-01-2023. [Consulta: 25 gener 2025].
27. «"El Neto": de su intento de asesinato a los 17 años hasta su liderazgo en "Los Mexicles"» (en castellà). El Heraldo de Chihuahua, 04-01-2023. [Consulta: 25 gener 2025].
28. Linthicum, Kate. «Coronavirus chokes the drug trade — from Wuhan, through Mexico and onto U.S. streets» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2025].

Vegeu també

• Cecilia Flores