Guerra anglo-zanzibaresa

Guerra anglo-zanzibaresa

Cursa per l'Àfrica
Palau del Sultà de Zanzíbar després del bombardeig
Tipus	guerra
Data	09:00 - 09:45 hora local, 27 d'agost, 1896
Durada	38 minuts
Escenari	Zanzíbar
Lloc	Zanzibar
Resultat	Victòria del Regne Unit
Morts	valor desconegut
Ferits	1
Bàndols
Imperi Britànic Zanzíbar
Comandants
Harry Rawson Lloyd Matthews Khalid bin Bargash, Sultà de Zanzíbar
Forces
Terra: 900 soldats 150 marines Mar: 3 Creuers 2 Canoneres Terra: 2.800 homes 1 Bateria d'artilleria 4 canons Mar: 1 Iot 2 barques
Baixes
1 ferit 500 baixes entre morts i ferits 1 Iot enfonsat 2 barques enfonsades 1 Bateria d'artilleria destruïda

La guerra anglo-zanzibaresa va enfrontar el Regne Unit i el Sultanat de Zanzíbar el 27 d'agost de 1896. El conflicte va durar 38[1][2] 40[3] o 45[4] minuts segons les fonts, motiu pel qual es considera que és la guerra més curta mai lluitada.[5][1] La victòria britànica va suposar la fi del Sultanat de Zanzibar en tant que estat independent i l'inici d'un període de forta dominació britànica.

Antecedents

Després que el Sultà Hamad bin Thuwain, que havia cooperat voluntàriament amb l'administració colonial britànica, morís el 25 d'agost, el seu nebot, Khalid bin Bargash, va aconseguir el poder, acció que es podia considerar com un cop d'estat. Els britànics estaven a favor d'un altre candidat, Hamud bin Muhammed, amb qui creien que podrien establir una millor col·laboració, i ordenaren Bargash que abdiqués; però aquest refusà l'ordre i va formar un exèrcit d'uns 2.800 homes i el iot armat H.H.S. Glasgow que pertanyia a l'anterior sultà i que es trobava ancorat en el port. Mentre les tropes de Bragash es preparaven per a fortificar el palau, la Flota Reial Britànica havia col·locat cinc vaixells de guerra en el port, just davant del palau, i havia fet arribar a terra grups de Marines Reials.

La guerra

Tot i els esforços d'última hora del sultà per tal de negociar la pau mitjançant la intervenció dels EUA, els vaixells de la Marina Reial obriren foc contra el palau el matí del 27 d'agost, després que l'ultimàtum britànic vencés a les 9 hores.[6] Amb el palau caient a trossos i amb un nombre de baixes entre els seus soldats que augmentava per moments, Khalid bin Bargash va aconseguir refugiar-se al consolat alemany on se li concedí asil i amb el qual va poder exiliar-se a Dar es Salaam on visqué fins que va ser capturat pels britànics el 1916.

Les canonades van aturar-se al cap de 45 minuts, durant els quals, a més de la destrucció del palau, el iot Glasgow va ser enfonsat. La rapidesa amb què es va resoldre el conflicte va fer que es conegui amb el sobrenom de la "Guerra més curta de la història."

Conseqüències

Més endavant es permeté a Khalid bin Bargash viure a Mombasa, on va morir el 1925.

Referències

1. Hernon, Ian. Britain's forgotten wars: colonial campaigns of the 19th century. Repr. Stroud: Sutton, 2003. ISBN 978-0-7509-3162-5. 
2. Haws, Duncan; Hurst, Alex A. The maritime history of the world: a chronological survey of maritime events; from 5,000 B. C. until the present day, supplemented by commentaries. Vol. 1. 1. Brighton: Teredo Books, 1985, p. 74. ISBN 978-0-903662-10-9. 
3. Cohen, John; Jacopetti, Gualtiero; Prospero, Franco. Africa Addio (en anglès). Nova York: Ballantine Books, 1966, p. 137. OCLC 230433. 
4. Gordon, Philip H. Winning the right war: the path to security for America and the world. New York/N.Y: Times Books, 2007. ISBN 978-0-8050-8657-7. 
5. Glenday, Craig. Guinness World Records 2008 (en anglès). Londres: Guinness World Records, 2007, p. 118. ISBN 978-1-904994-19-0. 
6. Owens, Geoffrey Ross. «Exploring the Articulation of Governmentality and Sovereignty: The Chwaka Road and the Bombardment of Zanzibar, 1895-1896» (en anglès). Journal of Colonialism and Colonial History, 8, 2, 2007. DOI: 10.1353/cch.2007.0036. ISSN: 1532-5768.

Enllaços externs

• (anglès) Global Frontiers article about the war Arxivat 2007-04-22 a Wayback Machine.