Grup Mineralògic Català
El Grup Mineralògic Català és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1975,[1] que va néixer intentant aglutinar els petits nuclis dels aficionats a la mineralogia que existien dispersos per tot Catalunya.[2] El Grup neix a la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).[3] El primer president de l'entitat va ser en Joaquim Folch, qui més endavant seria anomenat president d'honor de l'entitat.[4] L'any 1978 seria un altre il·lustre mineralogista i fotògraf català, en Joaquim Mollfulleda, qui presidiria el grup fins al 1993, ostentant el càrrec de president d'honor fins a la seva mort l'any 2006.[5] El tercer president del Grup fou en Joaquim Callén,[6] qui va dirigir l'entitat fins a l'any 2014, sent reemplaçat per en Frederic Varela, encarregat d'enfortir les relacions amb museus i universitats, potenciant-ne l'estudi analític dels minerals. Entre els anys 2020 i 2024 el president va ser en Joan Rosell, tornant Varela de nou a presdir el grup en el mes de gener d'aquell mateix any.[7] El grup organitza fires de minerals com la Mineralexpo de Barcelona-Sants, la Mineralexpo Sant Celoni o la trobada internacional de micromineralogia de Camprodon. També col·laborava en l'organització de l'Expominer (Barcelona), una de les fires de minerals més importants d'Europa.[8] entre d'altres. L'associació publica la revista Mineralogistes de Catalunya, que també s'edita en llengua espanyola amb el nom de Paragénesis, així com un butlletí de notícies en línia anomenat Infominer.[9] A més, el Grup es dedica a investigar, documentar i preservar el patrimoni miner del país, abordant aspectes com les mines i les seves galeries, les instal·lacions mineres i la seva història, entre altres, fruit del qual va néixer el projecte MinerAtlas, un servei que pretén possibilitar la localització de les mineralitzacions descrites per Josep Maria Mata i Perelló en el volum «Els minerals de Catalunya», editat per l'IEC, de manera oberta i col·laborativa.[1] Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia