Grace Mera Molisa
Grace Mera Molisa (Ambae, 17 de febrer de 1946 - Port Vila, 4 de gener de 2002) va ser una política i poeta vanuatiana, i activista per la igualtat de les dones en la política. The Australian la va descriure com «l'avantguarda de la cultura melanesiana i la veu dels vanuatuans, especialment de les dones».[1] També ha estat descrita com una de les «activistes i intel·lectuals públiques més importants del Pacífic».[2] Va ser la primera dona del seu país a obtenir un títol universitari, el grau Bachelor of Arts a la Universitat del Pacífic Sud el 1977.[1] Molisa era anglicana i parlava cinc idiomes.[1] Va ser una figura molt important durant la independència del seu país el 1979. Un llibre del 2004 titulat Perfils de dones del Pacífic, dirigit a «retre homenatge a dones del Pacífic que han obert el camí a la igualtat de gènere i als drets humans», incloïa un homenatge a Grace Molisa.[3] Carrera políticaEl 1979, abans de la independència de Vanuatu, i com a membre del partit polític Vanua'aku Pati, Molisa es va convertir en la segona secretària del Ministeri d'Afers Socials.[1] Va crear el Festival Nacional d'Arts de Vanuatu, i va crear el comitè que va escollir la bandera, l'himne, l'escut i el lema nacional (Long God Yumi Stanap) de Vanuatu. Va ser una de les dues dones membres del comitè de la Constitució Nacional i va ser signatària de la Constitució de Vanuatu el 1979, juntament amb el seu marit i company polític Sela Molisa.[1] Va ser portaveu del primer ministre Walter Lini del 1987 al 1991.[1] A la dècada del 1990, va ser nomenada membre del Consell de la Universitat del Pacífic Sud i es va convertir en membre de Transparència internacional. El 1997 va fundar Vanuatu Women in Politics (VWIP), un grup de pressió per ajudar les dones que desitjaven entrar a la política. Quan Vanua'aku Pati no va aprovar cap dona candidata per a les eleccions generals de 1998, Molisa va abandonar el partit i va coordinar les candidatures de sis dones candidates sota la bandera del VWIP. Aquell mateix any, va publicar un fulletó on figuraven 530 dones ni-Vanuatu qualificades per a funcions públiques, com a mitjà per pressionar el govern perquè designés dones qualificades per a càrrecs públics.[1][4] Va contribuir amb un capítol sobre política postcolonial al compendi acadèmic Remembrance of Pacific Pasts: An Invitation to Remake History, editat per Robert Borofsky i publicat el 2000.[5] Altres col·laboradors van ser Albert Wendt, Vilsoni Hereniko, Marshall Sahlins, James Belich, Gyan Prakash, Edward Said i Epeli Hauʻofa. Carrera literàriaMolisa va publicar Blackstone, un recull dels seus poemes, el 1983. El 1987 va publicar Colonized People: Poems. The Australian ha descrit els seus poemes com «un mordaç comentari social sobre la vida al Vanuatu patriarcal i postcolonial».[1] El 1995 va publicar Pasifik paradaes, escrit en bislama.[6] La doctora Selina Tusitala Marsh de la Universitat d'Auckland l'ha descrita com una de les tres «avantpassades de la poesia Pasifika», juntament amb Konai Helu Thaman de Tonga i Haunani-Kay Trask de Hawaii.[7] L'extens assaig de recerca de Marsh s'ha publicat a Cordite Poetry Review.[8] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia