Gottardiïta

Gottardiïta
Fórmula química	Na₃Mg₃Ca₅Al19Si117O272·93H₂O
Epònim	Glauco Gottardi
Localitat tipus	Mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GF.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GF.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,480 nβ = 1,485 nγ = 1,486
Birefringència	δ = 0,006
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-054
Any d'aprovació	1994
Símbol	Gtt
Referències	[1]

La gottardiïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor del professor Glauco Gottardi (1928-1988), de la Universitat de Mòdena, en reconeixement del seu treball pioner en l'estructura i la cristal·loquímica de les zeolites naturals.[1]

Característiques

La gottardiïta és un tectosilicat de fórmula química Na₃Mg₃Ca₅Al₁₉Si₁₁₇O₂₇₂·93H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gottardiïta pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, tschernichita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.

Formació i jaciments

La gottardiïta va ser descoberta al mont Adamson, Terra de Victòria, Antàrtida Oriental, Antàrtida. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Gottardiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].