Gonzalo O'Farrill y Herrera
Gonzalo O'Farrill y Herrera (l'Havana, Cuba, 22 de gener de 1754 - París, França, 19 de juliol de 1831) va ser un militar i polític espanyol.[1] BiografiaMembre d'una família aristocràtica cubana d'origen irlandès, fill de Ricardo O'Farrill y Herrera i María Luisa de Herrera y Chacón, estudià a l'Escola Militar d'Àvila, arribà a tinent general dels Reials Exèrcits, durant el regnat de Carles IV va lluitar a la Guerra Gran exercir importants càrrecs polítics: director del col·legi militar d'El Puerto de Santa María i del Reial Cos d'Artilleria, inspector general d'infanteria 81798), comissari regi, ministre plenipotenciari a la cort de Berlín (Prússia) en 1805,[2] ministre de la Guerra en 1808. En abandonar Espanya Carles IV, O'Farrill va col·laborar amb el nou monarca, Josep I Bonaparte, germà de Napoleó, per la qual cosa va ser titllat d'afrancesat. Va seguir exercint de ministre de la Guerra.[3] Amb la derrota de França en la Guerra del francès, es va veure obligat a exiliar-se. Fins i tot els seus béns a l'Havana van ser venuts per l'Estat en virtut de segrest temporal. Encara que el rei Ferran VII d'Espanya el va rehabilitar en totes les seves ocupacions i dignitats, i li va retornar el seu patrimoni, no va tornar a Espanya. Va morir a París el 19 de juliol de 1831. Les seves restes reposen en un panteó del cementiri del Père-Lachaise. ObresReferències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia