|
Gillian Wearing
Gillian Wearing (Birmingham, 10 de desembre de 1963) és una artista conceptual que s'expressa mitjançant la fotografia documental, el vídeoart i la performance. Va formar part dels Young British Artists (YBA), un grup d'artistes contemporanis sorgits del Goldsmith College de la Universitat de Londres, que van aconseguir reconeixement internacional per unes obres que resultaren sorprenents i fins i tot escandaloses.[1] L'obra de Wearing explora les diferències entre la vida pública i privada, l'individu i la societat, l'escopofília i l'exhibicionisme, i la ficció i la realitat.[2] BiografiaNascuda a Birmingham l'any 1963, Gillian Wearing va ser una estudiant mediocre que no va aconseguir el títol de secundària. Quan tenia disset anys, va decidir marxar a Londres amb una amiga perruquera perquè no trobaven feina. Les seves primeres feines van ser administratives. No va ser fins que va complir vint anys que es va començar a interessar per l'art, quan va entrar a treballar a un estudi d'animació al Soho's Golden Square. Allà li van suggerir l'escola d'art. Sorprenentment va ser admesa per a fer un curs bàsic al Chelsea College of Art and Design, d'on va saltar al Goldsmiths Gollege, un institut constituent de la Universitat de Londres especialitzat en l'ensenyament i la investigació de disciplines creatives, culturals i cognitives. Allà, va tenir la sort de formar part de la generació Saatchi and Sensation i del grup denominat YBA. Es va graduar en Belles Arts (BFA) l'any 1990.[2][3] L'espai City Racing de Londres va acollir la seva primera exposició individual l'any 1993. L'any 2010 es va casar amb el també artista sorgit del YBA, Michael Landy. Comparteixen un estudi a l'East London on viuen i treballen.[4] InfluènciesWearing defineix el seu mètode de treball com "edició de la vida" (editing life) i ha reconegut influències de sèries documentals de televisió com Seven Up! (1964) o The Family (1974).[5] Seven Up! és una sèrie documental dirigida per Michael Apted i produïda per Granada TV. Aquesta sèrie ha seguit la vida de catorze nens britànics des de 1964, quan tenien set anys. Fins ara, el documental ha tingut vuit episodis que abasten 49 anys (un episodi cada set anys). Els nens van ser seleccionats per representar tot el ventall d'orígens socioeconòmics de la Gran Bretanya en aquell moment, amb la hipòtesi explícita que la classe social de cada nen predeterminaria el seu futur. La seva obra també s'ha vist influïda pels treballs del sociòleg Erving Goffmann, autor de The Presentation of Self in Everyday Life, on detalla les personalitats que es tenen en públic i en la intimitat.[6] D'altra banda, Wearing explora i amplia les tradicions del retrat fotogràfic iniciades per August Sander, Walker Evans i Diane Arbus.[6] Anàlisi i Obres Principals
L'obra de Wearing versa sobre la condició humana i s'extrapola a la idea de la col·lectivitat, a aquella societat nostra formada per un gegantí puzle d'infinites peces. L'artista vol descobrir de quina pasta estan fets els homes.[7] En les seves fotografies i vídeos, Wearing enregistra les confessions i interaccions amb la gent corrent de la qual es fa amiga a través de trobades casuals. S'observa un impuls periodístic a tota la seva obra. En certa manera, la seva carrera sembla molt una sèrie de brillants estratègies per comunicar una vida interna.[4] 1992-1993 - Signs that say what you want them to say and not signs that say what someone else wants you to sayExposició fotogràfica. L'artista parava persones al carrer i els demanava que escrivissin quelcom en un full. En molts casos, els missatges escrits mostraven testimonis esglaiadors relacionats amb les més profundes intimitats, com el jove home de negocis que afirmava: “Estic desesperat!”[4] 1994 - Confess All on Video. No et preocupis, aniràs disfressat. Intrigat? Truca a la GillianVídeocreació. Wearing va posar un anunci a Time Out convidant gent corrent a un estudi, els protegia amb una disfressa o una màscara i els demanava que confessin lliurement els seus secrets més obscurs davant una càmera.[4] Dancing in PeckhamUn vídeo mut en color, en el qual la mateixa Wearing experimenta ballant lliurement al mig d'un centre comercial –sense música- durant vint-i-cinc minuts i revisa les reaccions de la gent que passa.[4] 1996 - 60 Minute SilenceVídeo de 60 minuts que qüestiona la condició efímera del poder social (la policia). Mitjançant una presa fixa radical, els rostres dels policies es van ruboritzant progressivament per incidir en la seva debilitat i posar així en dubte el poder de l'autoritat civil.[4] 1997 - 2 in 1Videocreació. Wearing posa de manifest una esglaiadora crueltat quan dos bessons parlan de la seva mare i la mare parla dels seus bessons, on s'han intercanviat els doblatges.[4] 1999 - DrunkVídeo de vint-i-tres minuts en blanc i negre. Wearing va convidar un grup d'alcohòlics dels carrers de Londres al seu estudi durant un període de dos anys. Els va conèixer i va enregistrar les seves pallassades davant una paret blanca. En els seus deliris d'ebrietat, els subjectes expressaven tendresa i violència, bufonades, necessitats emocionals i físiques.[2] 2001 - Broad StreetVídeo en color de 40 minuts que analitza les situacions que es produeixen en un club nocturn de Birmingham amb l'objectiu d'estudiar les formes en què els individus actuen per destacar de la resta.[2] 2003 - AlbumRetrats del seu àlbum familiar on tots els personatges són recreats per la mateixa Wearing caracteritzada amb màscares que imiten els seus familiars: mare, pare, germà...[2] 2005 - SnapshotSèrie de 7 vídeos d'una sola projecció emmarcats per un conjunt de pantalles de plasma de color caramel, en la que cada una representa diferents etapes del cicle de la vida de la dona, des de la innocència de la infantesa fins a la vellesa.[6] 2005-2011- PeopleExhibició de treballs que van des del vídeo i el retrat fotogràfic, fins al muntatge i l'escultura; va ser presentat a la Galeria de Tanya Bonakdar.[6] 2006 - Family HistoryVídeo-instal·lació. Juxtaposa imatges de la sèrie documental en viu de la BBC de 1974, Family, amb una entrevista amb un membre del repartiment, Heather Wilkins, i escenes en les quals una jove actriu interpreta Gillian Wearing com una nena que reacciona al programa.[2] 2014 - A Real Birmingham FamilyTreball d'escultura en bronze sobre un model autèntic de família. Per a la seva realització es va fer un càsting entre famílies de Birmingham i un jurat independent en va fer la selecció. Va guanyar la família Jones, dues germanes mares solteres.[8] Premis i reconeixements
Exposicions individuals[10]2014
2013
2012
2011
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gillian Wearing
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
