Gilles Lalay

Gilles Lalay

Als ISDE de 1985 a la Cerdanya
Biografia
Naixement	(fr) Gilles Roger Lalay 21 març 1962 Pairac lo Chasteu (França)
Mort	7 gener 1992 (29 anys) Pointe-Noire (República del Congo)
Causa de mort	Ral·lI Dakar 1992, accident de motocicleta
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	enduro ral·li raid

Carrera esportiva
Palmarès en enduro
C. Eur. FIM	2 Subcampionats (1983 i 1984)
C. de França	10 (entre 1979 i 1990)
Trèfle lozérien	1 (1986)
Resultats als ISDE
Trofeu	1 (1988)
Absolut	1 (1985, Alp)
250cc	1 (1985, Alp)
Palmarès en raids
Ral·li Dakar	1 (1989)
Ral·li de l'Atles Djerba 500	3 (1986-1987, 1989) 1 (1984)

Gilles Lalay (Pairac lo Chasteu, 21 de març de 1962 - Pointe-Noire, 7 de gener de 1992) va ser un pilot de motociclisme occità que va destacar en competicions d'enduro i ral·li raid. Va debutar en enduro, modalitat en què va ser 10 vegades campió de França entre 1979 i 1990, subcampió d'Europa el 1983 i 1984 i campió del món individual (el 1985, en guanyar els ISDE d'Alp) i per equips (als ISDE de 1988). La seva victòria a Alp la va aconseguir justament un any en què França no va presentar cap equip estatal als ISDE. Lalay, però, hi va participar a títol individual i va obtenir el triomf absolut a la cursa amb la seva Honda 250 CR privada.

Pel que fa als ral·lis raid, va guanyar-hi a la categoria de motos de diverses curses: el Ral·li Djerba 500 (1984), el Ral·li de l'Atles (1986, 1987 i 1989) i el Ral·li Dakar (1989).

Lalay es va morir a Pointe-Noire (República del Congo) mentre competia en el Ral·li Dakar de 1992, a conseqüència d'una topada amb un dels vehicles de l'organització.[1]

Palmarès al Ral·li Dakar

Font:[2]

Any	Moto	Posició
1986	Honda NXR 780	2n
1988	Honda NXR 750	3r
1989	Honda NXR 800V	1r
1991	Yamaha YZE 750T	2n

Vegeu també

• Gilles Lalay Classic

Referències

1. «Dakar Retrospective 1979-2009» (PDF) (en anglès). dakar.com. Amaury Sport Organisation. Arxivat de l'original el 14/1/2013. [Consulta: 19 juliol 2013].
2. «DAKAR 2017 - Historic Book» (PDF) (en anglès). lequipe.fr. [Consulta: 16 gener 2018].