Gersdorffita

Gersdorffita
Gersdorffita provinent de Lobenstein, Alemanya
Fórmula química	NiAsS
Epònim	Johann Rudolf Ritter von Gersdorff ^(en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.06a
Dana	2.12.3.2
Heys	3.11.34
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Estructura cristal·lina	a = 5.66(6) Å
Grup espacial	grup espacial 198
Color	blanc argent
Exfoliació	perfecta {100}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosca
Diafanitat	opaca
Densitat	5,9
Impureses comunes	Fe, Co, Sb, Cu
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2022 s.p. i IMA1986 s.p.
Símbol	Gdf
Referències	[1]

La gersdorffita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1845 i anomenada així per Alexander Löwe en honor de Johann von Gersdorff (1781-1849), propietàri de la mina de níquel a Schladming, Àustria, la localitat tipus. Pertany al grup de la cobaltita.[2]

Característiques

La gersdorffita cristal·litza en el sistema cúbic. Té una duresa de 5,5 a l'escala de Mohs i un pes específic d'entre 5,9 i 6,33. La seva exfoliació és perfecta i de fractura desigual. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cobaltita, CoAsS.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hol·lingworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Una nova espècie, coneguda fins ara amb el nom Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS, és un mineral anisotròpic a les seccions polides, diferenciant-se de la gersdorffita en què és isotròpica en ser cúbica.[4] En el mes de setembre de 2022 el polimorf gersdorffita-P2₁3 va ser reanomenat a simplement gersdorffita degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[5]

Formació i jaciments

La gersdorffita es troba als filons hidrotermals juntament amb altres sulfurs de níquel. Es troba associada amb d'altres mineraks com la niquelina, niquel-skutterudita, cobaltita, ullmannita, maucherita, löllingita, minerals del grup del platí, mil·lerita, pirita, marcassita i calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[6]

Corynita o gersdorffita antimònica, varietat de gersdorffita

Varietats

Es coneixen dues varietats de gersdorffita:

• La gersdorffita antimònica és una varietat antimònica, originàriament reportada de Gaisberg, Caríntia, Àustria, i coneguda també per aquest motiu amb el nom de Corynita.[7]
• La gersdorffita cobàltica és una varietat amb cobalt rica en osmi, iridi, ruteni i rodi fins a un 15% del seu pes.[8]

Referències

1. «Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
2. «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
3. «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
4. «Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
5. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
6. Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].
7. «Antimonian Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
8. «Cobaltoan Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].