Gernot Böhme
Gernot Böhme (Dessau, 3 de gener de 1937 - 20 de gener de 2022),[1] va ser un filòsof alemany que va publicar en el camp de la filosofia de la ciència, la teoria del temps, l'estètica, l'ètica i l'antropologia filosòfica. A Alemanya va ser un dels pioners de l'"ecocrítica", l'estudi de la relació entre cultura i medi ambient. Va ser el director de l'Institut de Filosofia Pràctica de Darmstadt.[2] BiografiaGernot Böhme va estudiar matemàtiques, física i filosofia a Göttingen i Hamburg, i va obtenir el seu doctorat en filosofia a la Universitat d'Hamburg el 1965. Com a investigador va treballar a l'Institut Max-Planck amb Carl Friedrich von Weizsäcker. De 1977 a 2002 va ser professor de filosofia a la Universitat Tecnològica de Darmstadt. El seu treball sobre la noció d'atmosfera ha inspirat nombrosos investigadors. Era germà del crític literari i cultural Hartmut Böhme (Beeskow, Brandenburg, 1944), amb qui va col·laborar en diverses ocasions, notablement a l’ambiciós Feuer Wasser Erde Luft. Eine Kulturgeschichte der Elemente (Foc, aigua, terra, aire. Una història cultural del elements, Múnic: Beck, 1996.) Obres
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia