George Alcock MacDonnell
George Alcock MacDonnell (16 d'agost de 1830 – 3 de juny de 1899), fou un jugador d'escacs irlandès. Era, també, capellà. Resultats destacats en competicióMacDonnell empatà als llocs 3r-4t al 5è British Chess Congress, Londres 1862 (el campió fou Adolf Anderssen).[1] El mateix any va guanyar dos matxs contra George Henry Mackenzie (8 : 5) i (6.5 : 3.5), ambdós a Dublin. El 1865 empatà al primer lloc amb Wilhelm Steinitz a Dublin,[2] però va perdre la partida de desempat. El 1866 va empatar a Londres als llocs 2n-3r a la primera edició de la British Chess Association Challenge Cup, (considerada per algunes fonts com el primer Campionat Britànic); el campió fou Cecil de Vere),[3] i posteriorment empatà als llocs 3r-4t a Dundee (el campió fou Gustav Neumann),[4] El 1868/69 empatà als llocs 3r-5è a Londres (II BCA Challenge Cup, els guanyadors foren Joseph Henry Blackburne i De Vere),[5] El 1872 empatà al tercer lloc a Londres (el campió fou Steinitz),[6] i fou 4t a la IV BCA Challenge Cup de 1872, (els guanyadors foren John Wisker i De Vere).[7] MacDonnell va guanyar un matx contra Wisker (3.5 : 0.5) a Bristol 1873, i va perdre el matx de revenja (6 : 9) a Londres 1874.[8] Fou 4t a Londres 1876 (el campió fou Blackburne),[9] fou 4t al Quadrangular de Londres 1879 (el guanyador fou Henry Bird), fou 3r al Vizayanagaram de Londres 1883 (el campió fou Curt von Bardeleben),[10] fou 4t a Bath 1884 (el guanyador fou Wayte), empatà als llocs 5è-6è a Londres 1885 (el campió fou Isidor Gunsberg), obtingué el primer lloc a Londres 1866, empatà als llocs 7è-8è a Londres 1886 (els guanyadors foresn Blackburne i Amos Burn),[11] va perdre un matx contra Blackburne (1.5 : 2.5) a Londres 1887, i fou 6è a Stamford 1887 (el campió fou Joseph Henry Blake).[12] Periodista i escriptor d'escacsVa ser durant molts anys repsondable de la columna d'escacs al diari Illustrated Sporting and Dramatic News. Va escriure dos llibres: Chess Life Pictures (Biografies d'escacs) (Londres, 1883) i Knights and Kings of Chess (Cavalls i reis dels escacs) (Londres, 1894).[13] La seva rellevància en el món dels escacs britànics dels 1860-1870 és clara. Fou un dels jugadors d'escacs retratats al quadre Chess Players, (cap a 1876) d'Anthony Rosenbaum (mort el 1888), i que és a la National Portrait Gallery londinenca.[14] Va escriure també obres de contingut religiós, com ara el recopilatori de sermons Man's life and destiny, Londres, 1861.[15] Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia