Geografia de Svalbard

Foto del satèl·lit MODIS de Svalbard, cortesia de la NASA

Svalbard és un arxipèlag situat a l'oceà Àrtic, centrat a la latitud 78º Nord i a 20º de la longitud Est. Aquest arxipèlag és la part més al nord de Noruega. Ocupa 64.029 km² i té uns 2600 habitants.

Les tres illes principals són un grup compost per Spitsbergen (l'illa més gran), Nordaustlandet i Edgeøya. També hi ha un gran nombre d'illes menors, com l'illa de Barents (1.288 km²), Kvitøya (682 km²), Prins Karls Forland (615 km²), Kongsøya (191 km²), l'illa de l'Ós (178 km²), Svenskøya (137 km²}), Wilhelmøya (120 km²) i altres illes o illots menors (621 km²).

Clima

A Svalbard no hi ha terra llaurable per l'alta glaciació i la gran latitud on es troba. No hi ha arbres a l'arxipèlag però hi ha arbusts com els del gènere Empetrum i la móra vermella. La costa oest de Spitsbergen roman navegable gran part de l'any, pel fet que els vents favorables mantenen lliure de gel aquesta zona. Noruega manté una zona exclusiva de pesca de 200 milles marines però aquesta zona no és reconeguda per la veïna Rússia.

El clima de Svalbard és àrtic, temperat pel corrent de l'Atlàntic Nord al llarg de les costes oest i nord. Això significa estius frescos i hiverns freds. La temperatura a Longyearyen oscil·la entre els -15 °C al gener fins als 6,7 °C al juliol i la precipitació és d'uns 220 litres. Les terres altes de l'arxipèlag generalment estan cobertes per la neu tot l'any, mentre que les costes oest no presenten gel la meitat de l'any. Hi ha molts fiords al llarg de les costes oest i nord.

Recursos

Svalbard té molts recursos minerals i el carbó s'ha extret en gran quantitats a la banda oest de Spitsbergen.[1] Els camps de gel sovint bloquegen l'entrada a Bellsund (un punt de pas per exportar carbó) a la costa oest i ocasionalment fa la costa nord-est inaccessible pel trànsit marítim.

Problemes mediambientals

Malgrat que moltes pràctiques antigues ara estan prohibides, els temes de l'explotació dels animals al voltant de Svalbard continuen sent un problema. Les poblacions de balenes, foques i morses encara estan per sota de les que hi havia fa segles. La població d'ossos polars s'està recobrant localment, però els ossos polars estan amenaçats a nivell mundial, per les matances i la contaminació del mar.[2] Hi ha molta varietat d'ocells a Svalbard (incloent els Fratercula, paràsit cuapunxegut, Rissa i Fulmarus.[3]

Geografia física

Lands

Les illes principals de Svalbard estan dividides en diverses lands:

• Spitsbergen:
  • Albert I Land
  • Haakon VII Land
  • Andrée Land
  • Prins Karls Forland
  • Oscar II Land
  • James I Land
  • Dickson Land
  • Ny-Friesland
  • Olav V Land
  • Bünsow Land
  • Sabine Land
  • Nordenskiöld Land
  • Heer Land
  • Nathorst Land
  • Wedel Jarlsberg Land
  • Torell Land
  • Sørkapp Land
• Nordaustlandet
  • Gustav V Land
  • Prins Oscars Land
  • Orvin Land
  • Gustav Adolf Land

Fiords

Hi ha molts fiords a les illes Svalbard; els cinc més llargs són:[4][5]

• Wijdefjorden, 108 km (67 mi)
• Isfjorden, 107 km (66 mi)
• Van Mijenfjorden, 83 km (52 mi)
• Woodfjorden, 64 km (40 mi)
• Wahlenbergfjord, 46 km (29 mi)

Línies costaneres

Illes més grans[6]

Illa	Superfície (km²)
Spitsbergen	37673 km²
Nordaustlandet	14443 km²
Edgeøya	5074 km²
Barentsøya	1288 km²
Kvitøya	682 km²
Prins Karls Forland	615 km²
Kongsøya	191 km²
Bjørnøya	178 km²
Svenskøya	137 km²
Wilhelmøya	120 km²
Altres	621 km²

Les línies costaneres a les illes de Svalbard són:[4]

• Spitsbergen, 3,919 km (2,435 mi)
• Nordaustlandet, 1,688 km (1,049 mi)
• Edgeøya, 502 km (312 mi)
• Barentsøya, 205 km (127 mi)
• Kvitøya, 119 km (74 mi)
• Prins Karls Forland, 320 km (200 mi)
• Kongsøya, 132 km (82 mi)
• Bjørnøya, 88 km (55 mi)
• Hopen, >66 km (41 mi)
• Svenskøya, 62 km (39 mi)
• Wilhelmøya, 58 km (36 mi)
• Altres illes menors i illots 1,736 km (1,079 mi)

Muntanyes

Són d'altitud menor comparades amb les de la Noruega continental:[4]

Muntanyes a Spitsbergen

• Newtontoppen, 1713 m
• Perriertoppen, 1712 m
• Ceresfjellet, 1675 m
• Chadwickryggen, 1640 m
• Galileotoppen, 1637 m

Glaceres

Stappen a l'illa de l'Ós (Bjørnøya).

• Austfonna (amb Sørfonna i Vegafonna), 8,492 km^2 (3,279 sq mi)
• Olav V Land, 4,150 km^2 (1,600 sq mi)
• Vestfonna, 2,505 km^2 (967 sq mi)
• Åsgårdfonna, 1,645 km^2 (635 sq mi)
• Edgeøyjøkulen, 1,300 km^2 (500 sq mi)
• Hinlopenbreen, 1,248 km^2 (482 sq mi)
• Negribreen, 1,182 km^2 (456 sq mi)
• Bråsvellbreen, 1,160 km^2 (450 sq mi)
• Etonbreen, 1,070 km^2 (410 sq mi)
• Leighbreen, 925 km^2 (357 sq mi)
• Holtedahlfonna (amb Isachsenfonna), 900 km^2 (350 sq mi)
• Kvitøyjøkulen (Kvitøya (illa), 705 km^2 (272 sq mi)
• Stonebreen, 700 km^2 (270 sq mi)
• Kronebreen, 700 km^2 (270 sq mi)
• Hochstetterbreen, 581 km^2 (224 sq mi)
• Barentsjøkulen, 571 km^2 (220 sq mi)
• Balderfonna, 543 km^2 (210 sq mi)
• Nathorstbreen, 489 km^2 (189 sq mi)
• Monacobreen, 408 km^2 (158 sq mi)

Assentaments

Ny-Ålesund a l'estiu.

Habitades

• Barentsburg (Баренцбург) (assentament rus, 400 habitants)
• Illa de l'Ós (estació meteorològica noruega, 9 habitants)
• Hopen (estació meteorològica, 4 habitants)
• Hornsund (estació de recerca polonesa, 8 habitants)
• Longyearbyen (uns 2000 habitants)
• Ny-Ålesund (40 habitants)
• Pyramiden (Пирамида) (assentament rus abandonat el 1998 però re-obert el 2013, 15 habitants)
• Sveagruva (310 habitants cap d'ells de forma permanent)

No hi ha carreteres que uneixin els assentaments; el transport inclou barques, avions, helicòpters i motos de neu. El punt d'entrada a Svalbard és l'aeroport de Svalbard-Longyear.

Anteriors

• Harlingen kokerij (assentament holandès fundat el 1636, abandonat a partir de 1662)
• Kobbefjorden (assentament danès fundat el 1631, abandonat el 1658)
• Engelskbukta (assentament anglès fundat cap a 1615, ocupat durant uns 50 anys)
• Gravneset (assentament anglès del segle xvii, abandonat entre 1624 i 1632, després ocupat pels danesos)
• Grúmant (Grúmantbyen) (Грумант) (assentament rus abandonat el 1961)
• Gåshamna (dos assentaments anglesos fundats cap al 1618 i ocupats com a mínim fins a 1655)
• Lægerneset (assentament danès apropiat pels anglesos el 1615, ocupat fins als anys 1650)
• Port Louis (assentament francès fundat el 1633, abandonat el 1637)
• Smeerenburg (assentament dano-holandès fundat el 1619 al promontori d'Amsterdamøya (illa Amsterdam), abandonat cap a 1660)
• Ytre Norskøya (assentament holandès de la mida del de Smeerenburg; probablement fundat en la dècada dels 1620 i abandonat el 1670)

Notes

1. ^[enllaç sense format] http://www.svalbardarchaeology.org/history.html
2. C. Michael Hogan. 2008
3. Walter Brian Harland, Lester M. Anderson, Daoud Manasrah, Nicholas J. Butterfield. 1997
4. Web publication of Statistics Norway, the official body for such data in Norway. Units provided are metric only; no unit conversions provided here.
5. El percentatge cobert per glaceres varia segons els anys, va ser del 59,8% l'any 2005.
6. «Population in the settlements. Svalbard». Statistics Norway, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2018. [Consulta: 24 març 2010].

Referències

• Walter Brian Harland, Lester M. Anderson, Daoud Manasrah, Nicholas J. Butterfield. 1997. The geology of Svalbard
• C. Michael Hogan. 2008. Polar Bear: Ursus maritimus, Globaltwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Geologia a les Svalbard Arxivat 2012-07-16 a Wayback Machine.
• Base de dades de topònims Arxivat 2007-06-23 a Wayback Machine. a l'Institut Polar Noruec