Geneviève Vix
Geneviève Vix (Nantes, 1879 - París, 25 d'agost de 1939) fou una soprano francesa. Era descendent del pintor holandès Adriaen Brouwer.[1] Estudià al Conservatori de Nantes i després al Conservatori de París. Feia el seu debut al Palais Garnier el 1905 en l'estrena de Daria, després interpretava la Margarida a Faust, Armide, i Julieta a Romeu i Julieta.[1] A l'Opéra-Comique debutà el 27 setembre de 1906 i fou un membre de la companyia durant sis temporades, creant els papers de Concepción a L'Heure espagnole el 1911 i Francesca a Francesca da Rimini el 1913. També cantava a Louise, Carmen, Don Giovanni, Tosca, La traviata, Werther i Cendrillon a la Salle Favart.[2] El 21 de febrer de 1908 cantà Geneviève en un ressorgiment de Geneviève de Brabant al Théâtre des Variétés, Paris.[3] A mitjan 1920, malgrat alguns problemes vocals, va crear el rol de Catharina a La Mégère approvoisée per a l'Òpera de París (1925) i La Tisbé a Angelo per a l'Opéra-Comique (1928).[4] Gaudiria d'una carrera internacional amb aparicions a Barcelona, Madrid, Buenos Aires, Montevideo, Rio da Janeiro, l'Havana, Chicago, Nova York, Boston, Roma, el Caire i Constantinoble, afegint Saffo, Salomé, Pelléas et Mélisande i Thaïs al seu repertori.[1] Va enregistrar àries de Carmen. Vix es retirava dels escenaris el 1935. Al LiceuVa cantar assíduament al Gran Teatre del Liceu. Dona de gran bellesa, Gaziel deia que "era una doneta encisadora -prou es veia a mesura que anava traient-se els vels de Salomé, un darrere l'altre, durant la famosa dansa-, que acabà essent amant del rei Alfons XIII".[5] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia