Genaro de la Riva i Ruiz
Genaro de la Riva i Ruiz (Barcelona, 9 de setembre de 1890 - Vera, 25 de febrer de 1968)[1][2][3] fill de Victorià de la Riva i de la Riva, natural d'Ortigosa de Cameros, i de Jacinta Ruiz i Alonso, fou un esportista català de la dècada de 1910 i més tard dirigent esportiu. BiografiaHa estat un dels homes més importants de la història del RCD Espanyol, com a jugador i president del club.[4] Amb 17 anys marxà a cursar estudis de filatures i teixits a l'estranger, un any a França, un a Bèlgica (on fou campió escolar de floret) i un a Anglaterra (on s'inicià en la pràctica del futbol). Retornat a Barcelona jugà al primer equip del RCD Espanyol entre els anys 1911 i 1912, a la posició mig i d'interior. A continuació practicà la nàutica i jugà a criquet i hoquei herba amb el Polo JC on fou campió d'Espanya.[5][6] Jugà un partit amb la selecció de futbol de Catalunya contra França el 1912, essent l'autor del gol de la victòria catalana. Fou president de l'Espanyol durant tres etapes, 1920-1922, 1925-1930 i 1933-1942. Gràcies a ell el club va adquirir els terrenys del més tard Estadi de Sarrià i recuperà al porter Ricard Zamora per al primer equip. A més, durant la seva presidència el club guanyà les seves dues primeres Copes d'Espanya (1929 i 1940). Membre d'una nissaga de prohoms espanyolistes, els seus germans Santiago i Victorià també foren presidents del club.[4] La Federació Catalana de Futbol el distingí amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu[6] i l'Espanyol amb la Medalla d'Or del club a títol pòstum.[3] Va morir d'accident de trànsit el febrer de 1968 al nord d'Almeria.[3][4] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia