Gelifracció

Acció de la gelifracció

La gelifracció o crioclàstia és un procés de meteorització mecànica que consisteix en la fragmentació de les roques deguda a l'augment de volum que, per congelació, es produeix en l'aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d'estratificació. Aquest procés es localitza en zones de climes humits i de freqüents alternances glaç-desglaç. Cantals, pedrisses, runars o tarteres són el resultat habitual de les gelades repetides: per això són més comuns a la muntanya mitjana o alta. Com que els productes de gelifracció són de dimensió molt vària, sol distingir-se la fragmentació (esquarterament o clivellament) que separa blocs, lloses o llenques, de la disgregació gra a gra, que esmicola les roques en superfície. Les roques més resistents són les massisses, de baixa porositat i sense juntes ni plans d'estratificació.[1]

Quan un sòl humit es congela, l'increment de volum pot provocar-hi una expansió que repercutirà en la regolita no glaçada de sota. En resulta una mescladissa o revoltim (circumval·lacions), sobretot en ambients subàrtics. Quan el sòl es desglaça, esdevé moll i altament erosionable per manca de cohesió. Les pedres o els fragments grossos del sòl tendeixen a ser expulsats cap amunt, mentre que el material més fi es desplaça gra a gra.[2]

Expansió volumètrica

Quan l'aigua es congela augmenta de volum un 9% i, si està empresonada, pot exercir pressions de fins a 125Kg/cm². Els esforços resultants de la cristal·lització del glaç esqueixen la roca per les juntes o trenquen els vincles minerals. L'explicació tradicional ens diu que la fracturació de la roca en ambients on hi predomina el glaç-desglaç, és deguda a l'expansió de l'aigua en congelar-se. Darrerament però, predominen d'altres explicacions que s'adapten més a la realitat d'aquest fenomen.[3][4]

L'explicació més recent es basa en la importància de l'aigua que resta empresonada als espais intersticials de la roca. És a dir, no tant en l'aigua que es pot escolar per les diàclasis de les roques en general sinó, per la que resta a l'interior de la mateixa degut a la porositat. Quan aquesta aigua continguda als espais intersticials es congela, augmenta de volum i, al no poder ser expulsada pels porus de la roca, resta empresonada, es dilata i provoca la fracturació d'aquesta. Aquest procés de meteorització mecànica provoca l'esmicolament de les roques en forma de clasts.[5][6][7]

Vegeu també

Procés de geliturbació

L'acció de les glaçades en ambients on hi predomina la humitat, pot afavorir altres processos de meteorització mecànica:

• Geliturbació
• Gelifluxió
• Pua de glaç

Referències

1. Roselló, V.M., Panareda, J.M. i Pérez Cueva, A. (1998). Manual de Geografia Física (segona). València: Universitat de València. Pàg.250
2. Roselló,V.M., Panareda,J.M. i Pérez Cueva, A. (1998). Manual de Geografia Física (segona). València: Universitat de València. Pàg.320
3. Matsuoka, N.; Murton, J. (2008). "Frost weathering: recent advances and future directions". Permafrost Periglac. Process. 19: 195–210
4. Sytovich, Nikolai Aleksandrovich (1975). The mechanics of frozen ground. Scripta Book Co. pp. 78–79.
5. "Periglacial weathering and headwall erosion in cirque glacier bergschrunds"; Johnny W. Sanders, Kurt M. Cuffey1, Jeffrey R. Moore, Kelly R. MacGregor and Jeffrey L. Kavanaugh; Geology; July 18, 2012
6. Murton, Julian B.; Peterson, Rorik & Ozouf, Jean-Claude (17 November 2006). "Bedrock Fracture by Ice Segregation in Cold Regions". Science 314 (5802): 1127–1129.
7. Dash, G.,; A. W. Rempel, J. S. Wettlaufer (2006). "The physics of premelted ice and its geophysical consequences". Rev. Mod. Phys. (American Physical Society) 78 (695): 695.