Gavines
Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae). Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa o el gavià fosc. MorfologiaAspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta. El bec és massís i acabat en ganxo. Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables. No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ser més grossos. EcologiaFreqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral. Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen el plomatge definitiu. L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1] Taxonomia
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia