Gaspar de Quiroga y Vela

Gaspar de Quiroga y Vela

Biografia
Naixement	13 gener 1512 Madrigal de las Altas Torres (província d’Àvila)
Mort	12 novembre 1594 (82 anys) Madrid
Cardenal prevere Santa Balbina
15 desembre 1578 –
Arquebisbe de Toledo
6 setembre 1577 – 12 novembre 1594 ← Bartolomé de Carranza – Albert VII d'Àustria → Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Bisbe de Conca
17 desembre 1571 – 6 setembre 1577 ← Bernardo de Fresneda – Diego Covarrubias y Leiva → Diòcesi: bisbat de Conca
Inquisidor general d'Espanya
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1572–), sacerdot catòlic
Orde religiós	Orde de Sant Agustí
Consagració	Diego de Espinosa y Arévalo

Gaspar de Quiroga y Vela. (Madrigal de las Altas Torres, 13 de gener de 1512 - Madrid, 20 de novembre de 1594) va ser un eclesiàstic espanyol. Va ser bisbe de Conca, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i cardenal de l'Església Catòlica.[1]

Va néixer el 12 de gener de 1512 a la població de Madrigal de las Altas Torres (Àvila) en una família d'origen gallec, instal·lada a la localitat quan va esdevenir una de les seus itinerants de la dinastia Trastàmara.[1] Es tractava d'una família de la baixa noblesa –d'hidalgos–d'escassa fortuna.[2] En la seva joventut va ser patge de la reina Joana I de Castella.[1] Després, va iniciar estudis al col·legi de la Santa Creu de la Universitat de Valladolid, on va romandre set anys, i d'allà va passar al col·legi de Sant Salvador d'Oviedo de la Universitat de Salamanca, on va doctorar-se en Teologia i Lleis.[2][3]

Va ser destinat com a vicari general a Alcalà d'Henares, després de conèixer el cardenal Juan Pardo de Tavera, que va concedir-li també una prebenda com a canonge de la catedral de Toledo.[2] viatjà a Roma on fou auditor del Tribunal de la Rota. El seu prestigi feu que Felip II, el 1559, el nomenés el seu llegat per informar-lo de la situació dels diferents regnes de l'Imperi Espanyol a Itàlia. El 1563 retornà a la península Ibèrica on fou nomenat membre del Consell Suprem de Justícia, bisbe de Conca el 1571 i Inquisidor general el 1573.

A la mort de l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé de Carranza a Roma, i sota el beneplàcit del rei Felip II, Quiroga fou nomenat arquebisbe de Toledo el 1577. No obstant això, la longevitat de Quiroga, gràcies a la qual estigué gairebé 18 anys al capdavant de l'arquebisbat de Toledo, desesperà al rei, doncs tenia pensat assignar el càrrec i les seves gegantesques rendes al seu nebot Albert VII d'Àustria i hagué d'esperar molt més del que havia previst.

Quiroga fou nomenat Cardenal l'any 1578 pel Papa Gregori X.

Gràcies a la seva influència a la cort espanyola, va donar suport i va protegir la Companya de Jesús, en un moment de crisi per a l'orde.[4]

Referències

1. Pizarro Llorente, Henar. «Gaspar de Quiroga y Vela» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 octubre 2023].
2. Fernández Collado, Ángel. La catedral de Toledo en el siglo XVI: vida, arte y personas (en castellà). Diputación Provincial de Toledo, 1999, p. 249-252. 
3. Almagro-Gorbea, Martín. Excavaciones en el claustro de la Catedral de Toledo (en castellà). Real Academia de la Historia, 2011, p. 273. 
4. Atienza López, Ángela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en castellà). Marcial Pons Historia i Universidad de La Rioja, 2008, p. 383. 

Enllaços externs

• Ressenya biogràfica