Gaspar de Quiroga y Vela
Gaspar de Quiroga y Vela. (Madrigal de las Altas Torres, 13 de gener de 1512 - Madrid, 20 de novembre de 1594) va ser un eclesiàstic espanyol. Va ser bisbe de Conca, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i cardenal de l'Església Catòlica.[1] Va néixer el 12 de gener de 1512 a la població de Madrigal de las Altas Torres (Àvila) en una família d'origen gallec, instal·lada a la localitat quan va esdevenir una de les seus itinerants de la dinastia Trastàmara.[1] Es tractava d'una família de la baixa noblesa –d'hidalgos–d'escassa fortuna.[2] En la seva joventut va ser patge de la reina Joana I de Castella.[1] Després, va iniciar estudis al col·legi de la Santa Creu de la Universitat de Valladolid, on va romandre set anys, i d'allà va passar al col·legi de Sant Salvador d'Oviedo de la Universitat de Salamanca, on va doctorar-se en Teologia i Lleis.[2][3] Va ser destinat com a vicari general a Alcalà d'Henares, després de conèixer el cardenal Juan Pardo de Tavera, que va concedir-li també una prebenda com a canonge de la catedral de Toledo.[2] viatjà a Roma on fou auditor del Tribunal de la Rota. El seu prestigi feu que Felip II, el 1559, el nomenés el seu llegat per informar-lo de la situació dels diferents regnes de l'Imperi Espanyol a Itàlia. El 1563 retornà a la península Ibèrica on fou nomenat membre del Consell Suprem de Justícia, bisbe de Conca el 1571 i Inquisidor general el 1573. A la mort de l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé de Carranza a Roma, i sota el beneplàcit del rei Felip II, Quiroga fou nomenat arquebisbe de Toledo el 1577. No obstant això, la longevitat de Quiroga, gràcies a la qual estigué gairebé 18 anys al capdavant de l'arquebisbat de Toledo, desesperà al rei, doncs tenia pensat assignar el càrrec i les seves gegantesques rendes al seu nebot Albert VII d'Àustria i hagué d'esperar molt més del que havia previst. Quiroga fou nomenat Cardenal l'any 1578 pel Papa Gregori X. Gràcies a la seva influència a la cort espanyola, va donar suport i va protegir la Companya de Jesús, en un moment de crisi per a l'orde.[4] Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia