Garavel·lita

Garavel·lita
Fórmula química	FeSbBiS₄
Epònim	Carlo Lorenzo Garavelli ^(en)
Localitat tipus	mina Frigido, Ischignano, Massa, Alps Apuans, Província de Massa i Carrara, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HA.20
Dana	3.7.9.4
Heys	5.8.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,439Å; b = 14,093Å; c = 3,754Å;
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	5,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Cu, As
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-018
Any d'aprovació	1979
Símbol	Grv
Referències	[1]

La garavel·lita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la berthierita. Va ser anomenada en honor de Carlo Lorenzo Garavelli (1929-1998) en reconeixement de la seva contribució al camp de la mineralogia dels dipòsits minerals de la Toscana.[1]

Característiques

La garavel·lita és una sulfosal de fórmula química FeSbBiS₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en petits agregats de cristalls anèdrics, de fins a 200 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la garavel·lita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, miargirita, berthierita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments

La garavel·lita va ser descoberta a la mina Frigido, a Ischignano (Província de Massa i Carrara, Toscana, Itàlia) en un dipòsit hidrotermal de coure amb calcopirita disseminada en ganga de siderita.[2] També ha estat descrita a Alemanya, Eslovàquia, el Perú, la República Txeca i la Xina.[1]

Referències

1. «Garavellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Garavellite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 24 gener 2019].