GOES 5

GOES 5

Tipus de missió	satèl·lit meteorològic i satèl·lit geostacionari
Operador	NOAA    NASA
NSSDCA ID	1981-049A
Núm. SATCAT	12472
Propietats de la nau
Fabricant	Boeing Satellite Development Center
Massa	660 kg
Inici de la missió
Llançament espacial Data 22 maig 1981, 22:29 UTC Lloc Complex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral
Vehicle de llançament	Delta 3000
Contractista	McDonnell Douglas
Fi de la missió
Desactivat	18 juliol 1990
Activitat orbital  Semieix major 42.146 km Periàpside 35.749,8 km Apoàpside 35.801,1 kg Inclinació 14,6 ° Període 1.435,2 min
Geostationary Operational Environmental Satellite ← GOES 4 GOES 6 →

El GOES 5, conegut com a GOES-E abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite.[1] Llançat el 1981, va ser utilitzat per a la predicció meteorològica als Estats Units.

Llançament del GOES-E en un Delta 3914

El GOES 5 va ser construït per Hughes Space and Communications, i estava basat en el model de satèl·lit HS-371. En el llançament tenia una massa de 660 kg,[2] amb una vida útil prevista de funcionament del voltant de set anys.

El GOES-E va ser llançat utilitzant un coet transportador Delta 3914[3] enlairant-se des de Launch Complex 17A al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament va ser a les 22:29 GMT del 22 de maig del 1981,[5] i va col·locar amb èxit el GOES-E en una òrbita de transferència geoestacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geoestacionària el 2 de juny per mitjà d'un motor d'apogeu Star-27 a bord.[3][6]

Després de la seva inserció en òrbita geoestacionària, el GOES 5 va ser posicionat a una longitud 85° Oest, però a fins del 1981, es va traslladar a 75° Oest. Va romandre allí fins al 1987, quan va ser mogut a 106° Oest. En el 1988 va ser reubicat a 65° Oest, on va operar fins al 1989.[4] L'instrument principal que portava a bord, el Visible Infrared Spin-Scan Radiometer o VISSR, va fallar en el 1984.[2] Els satèl·lits GOES 1 i GOES 4 es van reactivar per omplir el buit en la cobertura fins que es pogués llançar un substitut. Se substitueix finalment pel GOES-H, en el 1987, el GOES-G, no va aconseguir arribar a l'òrbita. El GOES 5 va ser retirat a una òrbita cementiri el 18 de juliol de 1990.[1][6]

Referències

1. «GOES-5». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 15 agost 2009].
2. «GOES 5». NSSDC Master Catalog. US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el 2017-02-10. [Consulta: 15 agost 2009].
3. Krebs, Gunter. «GOES 4, 5, 6, G, 7». Gunter's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
4. Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 15 agost 2009].
5. McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 15 agost 2009].
6. McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. Arxivat de l'original el 2010-04-06. [Consulta: 15 agost 2009].

Vegeu també

Search Wikimedia Commons   A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GOES E o GOES 5

• 1981 en els vols espacials