Fulvio Bernardini
Fulvio Bernardini (Roma, 28 de desembre de 1905 - Roma, 13 de gener de 1984) fou un futbolista italià, que jugava com a migcampista. Competí durant les dècades de 1920 i 1930 i, en retirar-se, exercí d'entrenador, sent considerat un dels millors tècnics italians.[1] A nivell de clubs jugà a la Lazio, l'Inter, la Roma i el M.A.T.E.R..[2] Amb la selecció nacional jugà 26 partits entre 1925 i 1932, en què marcà tres gols.[1] El 1928 va ser seleccionat per disputar els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on l'equip italià guanyà la medalla de bronze en la competició de futbol.[3] També guanyà la Copa Internacional d'Europa Central de 1927-1930. Un cop retirat fou entrenador de la Roma, el Vicenza, la Fiorentina (amb qui guanyà la lliga italiana de 1955-56), la Lazio (amb qui guanyà la Copa italiana de futbol de la temporada 1957-58), el Bologna ((amb qui guanyà la lliga 1963-64), i la Sampdoria, abans de passar a entrenar la selecció nacional de 1974 a 1975.[1] Forma part del Saló de la Fama d'Itàlia,[4] la Roma[5] i la Fiorentina.[6] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia