Frontera entre la Xina i el Vietnam

Frontera entre la Xina i Vietnam

Característiques
Entitats	R.P. de la Xina Vietnam
Extensió	1.297 km[1]
Història
Reconeixement actual	2007
Coordenades	22° 24′ N, 102° 09′ E

Mapa de la frontera sino-vietnamita

La frontera entre la Xina i Vietnam està formada per fronteres terrestres i marítimes. La frontera terrestre és d'uns 1.297 quilòmetres. Comença al mont Khoan La San, el trifini amb Laos, i va al golf de Tonquín,[2] que neix a les zones predominantment muntanyoses habitades per minories ètniques.[3] Mentre que la frontera terrestre és reconeguda pels tractats, els límits marítims continuen sense resoldre's. També hi ha una disputa sobre l'estatut de les illes Spratly i les illes Paracel.

La confluència del riu Roig i el riu Longbao és el punt més septentrional de la secció fronterera del riu Roig

En diverses zones, la frontera terrestre entre els dos països passa pels rius. En particular, la frontera segueix el riu Roig en la seva secció des de la desembocadura del riu Longbao (prop del poble de Wudaokou al Comtat Autònom Yao de Hekou) a la desembocadura del riu Nanxi, entre el centre del comtat yao Hekou i Lào Cai. Els trams més baixos de Longbao i Nanxi també són els rius fronterers.

A la frontera hi ha diversos punts de pas per a la circulació de vehicles i vianants. Hi ha dos passos de ferrocarril: entre Hekou i Lào Cai (on el ferrocarril Kunming-Hai Phong travessa el riu Nanxi per un pont), i entre Pingxiang i Đồng Đăng (Pas de l'Amistat), on els trens de mida estàndard poden travessar la frontera a la línia Nanning-Hanoi.

A la dècada de 1990 i 2000, es va desenvolupar el comerç entre els dos països. La construcció d'una nova carretera entre Kunming i Hanoi es va anunciar el 2007, i ha de ser completada l'any 2012.

Història del traçat

La primera definició de la frontera fou elaborada arran el Tractat de Tientsin (1885), després de la Guerra Sinofrancesa. Actualment el traçat és essencialment definit per un tractat signat el 30 de desembre de 1999 que va entrar en vigor el 6 de juliol de 2000. Es prenen novament els principis dels acords signats entre França i Xina en 1887 i 1895.[4] S'hi van erigir alguns marcadors fronterers el 2001.[5] El trifini Laos-Xina-Vietnam al cim del mont Khoan La San (xinès: Shiceng Dashan) fou marcat per un molló el 2005[6] i reconegut per un tractat el 2006.[7]

El riu Roig formant la frontera internacional, entre Wudaokou i Hekou

En en aquestes zones força boscoses i muntanyoses, d'accés difícil, després de la millora de les relacions entre Pequín i Hanoi, la Xina, va organitzar quatre campanyes de desminatge però també per desencebar municions sense explotar com per exemple bombes de napalm de conflictes anteriors. La primera va tenir lloc des de 1992 fins a 1994, la segona des de 1997 fins a 1999, durant la qual es van neutralitzar 66.500 mines antipersona en una àrea de cent-vingt quilòmetres quadrats des de febrer de 1999,[8][9] la tercera del mes d'agost de 2015 fins a final de 2016 va involucrar tres equips de 45 oficials i soldats per netejar 36,8 km².

Un quart cicle de desminatge va començar el 27 de novembre de 2017 i durarà aproximadament un any. Es van netejar a final de 2018 més de 38 quilòmetres quadrats de camps de mines, d'ells 20,5 km² a 53 llocs prop de la frontera de Guangxi.[10]

Referències

1. «la Xina». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
2. St John, Ronald Bruce. The Land Boundaries of Indochina: Cambodia, Laos and Vietnam (en anglès). Durham: International Boundaries Research Unit, University of Durham, 1998, p. 51 (Boundary and territory briefing). ISBN 9781897643327. 
3. Saula, Laura «Vietnam, un mosaic d'ètnies ancestrals». Ara, 21-10-2018. «El nord del país concentra una gran varietat de cultures que encara es mantenen allunyades de les principals rutes turístiques»
4. Hong Thao, Nguyen «The China-Vietnam Border Delimitation Treaty of 30 December 1999» (pdf) (en anglès). IBRU Boundary and Security Bulletin 2000. International Boundaries Research Unit, pàg. 87-90.
5. «China and Vietnam held ceremonies Thursday morning in Dongxing in south China's Guangxi Zhuang Autonomous Region and Mong Cai in Vietnam for the unveiling of their first new boundary tablet.» (en anglès). People's Daily, 28-12-2001.
6. «Boundary tablet erected at China-Vietnam-Laos juncture» (en anglès). People's Daily, 04-07-2005. Arxivat de l'original el 2018-12-12 [Consulta: 9 desembre 2018].
7. «China, Vietnam and Laos Sign the Treaty on Definition of the Tri-Junction Point of the National Boundaries» (en anglès). Embassy of the People's Republic of China in Jamaica, 11-10-2006. [Consulta: 9 desembre 2018].
8. «Mines antipersonnel : Déminage de la frontière entre la Chine et le Vietnam» (en francès). L'Orient-Le Jour, 23-02-1999 [Consulta: 8 desembre 2018].
9. «L'Asie et le Pacifique». Landmine & Cluster Munition Monitor, 1999. [Consulta: 8 desembre 2018].
10. «Mission de déminage pour l'armée chinoise le long de la frontière avec le Vietnam» (en francès). china.org.cn, 28-11-2017. [Consulta: 7 febrer 2018].

Bibliografia

• Amer, Ramses. The Management of the Border Disputes Between China and Vietnam and its Regional Implications (en anglès). European Institute for Asian Studies, octubre 2000, p. 19. 
• Amer, Ramses «The Sino-Vietnamese Approach to Managing Boundary Disputes» (en anglès). Maritime Briefings. International Boundaries Research Unit, University of Durham, 3, 5, 2002, pàg. 80.
• Amer, Ramses; Hong Tao, Nguyen « The Management of Vietnam’s Border Disputes: What Impact on Its Sovereignty and Regional Integration». Contemporary Southeast Asia, 27, n°3, 2005, pàg. 429-452.
• Hong Thao, Nguyen «A border of peace, friendship, stability and development» (en anglès). Official Gazette Vietnam Law Magazine, 11-02-2010.
• Lafont, Pierre-Bernard (ed). Les frontières du Viêt Nam, Histoire des frontières de la péninsule indochinoise (en francès). L'Harmattan, 1989, p. 268. ISBN 9782738401250.