|
Frontera entre Xile i l'Argentina
La frontera entre Xile i l'Argentina és la frontera terrestre internacional més llarga d'Amèrica del Sud i la tercera més llarga del món després de la entre el Canadà i els Estats Units i la de entre Kazakhstan i Rússia. Amb una longitud de 6.691 quilòmetres, la frontera separa a Xile de l'Argentina al llarg dels Andes i a l'illa Gran de Terra del Foc.  TraçatL'extrem septentrional de la frontera és un trifini que es forma amb la frontera entre Argentina i Bolívia i la frontera entre Xile i Bolívia al desert d'Atacama. S'estén cap al sud fins a la desembocadura atlàntica de l'estret de Magallanes i finalitza a la Terra del Foc. Es divideix en dues a la seva costa al sud uns pocs quilòmetres a l'oest d'Ushuaia.  Hi ha una zona en què la frontera entre Argentina i Xile que encara no està demarcada, la qual està descrita en l'Acord de 1998 entre tots dos països. Aquesta zona està situada entre la província argentina de Santa Cruz i la regió xilena de Magallanes. En novembre de 1984 la frontera a la zona austral es va establir definitivament després de llargues negociacions i la mediació de Joan Pau II pel Tractat de Pau i d'Amistat entre Argentina i Xile de 1984, un tractat perpetu signat al Vaticà pels representants d'ambdós països. El 16 de desembre de 1998, un acord entre Argentina i Xile va aclarir la frontera entre el Mont Fitz Roy i el Cerro Daudet, situat a la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, a la província d'Última Esperanza, al camp de gel patagó sud. No obstant això, aquest solament va redefinir la zona entre cerro Murallón i cerro Daudet (corresponent a la secció A de l'Acord) i va traçar una part del límit entre la muntanya Fitz Roy i el cordó muntanyenc que es troba a l'oest. Ambdós països no van poder posar-se d'acord sobre el límit entre el Fitz Roy i cerro Murallón, per tant es va arribar al següent acord sobre la zona en qüestió (secció B):[2]
ReferènciesVegeu tambéEnllaços externs
|
|||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
