Friedrich Melchior, Baron von Grimm

Friedrich Melchior, Baron von Grimm

Biografia
Naixement	26 setembre 1723 Ratisbona (Alemanya)
Mort	19 desembre 1807 (84 anys) Gotha (Alemanya)
Ambaixador
Representa: Frankfurt del Main
Activitat
Ocupació	periodista, crític literari, enciclopedista, crític musical, escriptor, diplomàtic
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de Rússia
Obra
Obres destacables (1747) La correspondance littéraire ^(en)
Família
Pares	Johann Melchior Grimm   i Sibylla Margarete Grimm
Germans	Ulrich Wilhelm Grimm

Friedrich Melchior, Baron von Grimm (26 de desembre de 1723 – 19 de desembre de 1807) va ser un periodista francès d'origen alemany, també va ser crític d'art, diplomàtic i contribuïdor a la Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers.[1] L'any 1765 Grimm va escriure Poème lyrique, un article influent per a l'Encyclopédie sobre la lírica i els librettos de l'òpera.[2][3][4][5][6] Com els de Christoph Willibald Gluck.

Biografia

Grimm nasqué a Regensburg, era fill d'un pastor protestant. Estudià a la Universitat de Leipzig, on Johann Christian Gottsched i de Johann August Ernesti, qui l'interessà per la crítica literària. L'any 1749 acompanyà al seu deixeble a París. Rousseau va escriure en el seu llibre Confessions que Grimm sabia tocar el cembalo i era lector del fill gran de Frederick III, Duc de Saxe-Gotha-Altenburg, el príncep hereu de Saxe-Gotha.

Denis Diderot i Friedrich Melchior Grimm, dibuixats per Louis Carrogis

Es va fer amic de Rousseau i es va associars amb els autors de l'Encyclopédie com Diderot, Baron d'Holbach, d'Alembert, Marmontel, Morellet i Helvétius, els quals es reunien amb Marie-Charlotte Hippolyte de Campet de Saujon. L'any 1750 va començar a col·laborar al Mercure de France. El 1752, a l'inici de la Querelle des Bouffons, va escriure Lettre de M. Grimm sur Omphale.[7]

Grimm i Rousseau van esdevenir els enemics d'Élie Catherine Fréron. Era partidari de l'òpera italiana.[8]

El primer número de Correspondance littéraire, philosophique et critique estava datat del 15 de maig de 1753.

Suzanne Curchod

Les tres visites de Mozart a París

Retrat de Mozart

Leopold Mozart decidí fer una "Grand Tour" el juny de 1763 amb els seus dos fills prodigi, el nen Wolfgang i la nena Nannerl Els Mozart van visitar París i després marxaren a Londres. Grimm publicà un article molt elogiós sobre aquests fills de Mozart en el seu Correspondance Littéraire per facilitar que Leopold entrés als cercles de l'alta societat.[9]

El gran cinturó d'asteroides 6912 Grimm rep aquest nom en el seu honor.

Referències

1. Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie. 1989, Volume 7, Numéro 7, p. 142
2. Larousse Dictionnaire de la musique
3. Music and the Origins of Language: Theories from the French Enlightenment by Downing A. Thomas, p. 148.
4. Lully Studies by John Hajdu Heyer, p. 248
5. A History of Western Musical Aesthetics by Edward A. Lippman, p. 171
6. «King's College London, seminar 1. Music: universal, national, nationalistic». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 21 novembre 2014].
7. The Birth of the Orchestra: History of an Institution, 1650–1815 by John Spitzer, Neal Zaslaw, p. 186. ; Lettre de M. Grimm sur Omphale ...
8. Jean-Jacques: The Early Life and Work of Jean-Jacques Rousseau, 1712–1754 by Maurice Cranston, p. 252–253.
9. Banat, Gabriel. The Chevalier de Saint-Georges, Virtuoso of the Sword and the Bow. Hillsdale, NY: Pendragon Press, 2006, p. 106. 

Fonts

Portada reimpresa el 1879 de la Correspondance littéraire

• Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press. que cita:
  • Mme d'Épinay, Mémoires
  • Rousseau, Confessions
  • E. Scherer, Melchior Grimm (1887)
  • Charles Augustin Sainte-Beuve, Causeries du lundi, vol. vii
  • K. A. Georges, Friedrich Melchior Grimm (Hanover i Leipzig, 1904)