Friedrich Kalkbrenner

Friedrich Kalkbrenner

Biografia
Naixement	7 novembre 1785 Kassel (Alemanya)
Mort	10 juny 1849 (63 anys) Enghien-les-Bains (França)
Causa de mort	còlera
Sepultura	Cimetière de Montmartre - Division 25 ^(en)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	compositor clàssic, pedagog musical, professor d'universitat, musicòleg, pianista, compositor
Gènere	Música clàssica
Professors	Joseph Haydn, Johann Georg Albrechtsberger i Louis Adam
Alumnes	Ambroise Thomas, Camille-Marie Stamaty, Delphine von Schauroth i José Miró Anoria
Instrument	Piano
Família
Fills	Arthur Kalkbrenner
Pare	Christian Kalkbrenner
Premis
Legió d'Honor  Orde de l'Àguila Roja  Orde de Leopold

Friedrich Kalkbrenner (Kassel, 2 de novembre de 1785 - Enghien-les-Bains, 10 d'agost de 1849) fou un compositor i pianista alemany.

Era fill del també compositor Christian Kalkbrenner (1755-1806). Estudià música en el Conservatori de París, on tingué per professors en Louis Adam, més tard a Viena amb Hummel, com també per breu temps amb Clementi. Després va recórrer, donant excel·lents concerts, per diverses ciutats d'Alemanya i França, fins que el 1814 fixà la residència a Londres, on s'associà amb Logier per l'explotació del seu chiroplast, invents per millorar la tècnica pianística.

De tornada a París el 1824, entrà com a soci en la fàbrica de pianos Pleyel, assolint, a més, gran fama com a professor de música, tasca en la que tingué molts alumnes, entre ells a Camille-Marie Stamaty[1] i, l'irlandès George Alexander Osborne,[2] o la belga Marie-Félicité Moke Pleyel.[3] El mètode Kalkbrenner emprat en l'escola de piano (Méthode pour apprendre le pianoforte à l'aide du guide-mains, París 1830), es basa principalment en el desenvolupament de l'agilitat dels dits, sense intervenció dels braços, i també millorà notablement l'execució de les octaves, així com la tècnica del pedal. Finalment, atribuí gran importància a la mà esquerra, pel desenvolupament de la qual va escriure nombrosos estudis.

A part de les seves obres didàctiques, també va compondre:

• Concert per a piano núm. 1
• Concert per a piano núm. 2, op. 85 (1826)
• Concert per a piano núm. 3, op. 107 (1829)
• Concert per a piano núm. 4
• rondós, fantasies i variacions, pel mateix instrument, amb acompanyament d'orquestra,
• Un Septimini,
• Un Sextet,
• Dos Quintets,
• Un Quartet,
• Diversos Trios, per a piano i instruments d'arc,
• 10 Sonates, per a piano a dues mans i 3 a quatre mans,

Estudis, així com gran quantitat de música per a saló.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3.300 (ISBN 84-239-4582-0)

1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1370. (ISBN 84-7291-226-4)
2. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 40, pàg. 829/30. (ISBN 84-239-4540-5)
3. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 778. (ISBN 84-239-4545-6)