Frederic Udina i Martorell
Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 29 de setembre de 1914 - 30 de desembre de 2011) fou un historiador, arxiver i catedràtic català.[1] BiografiaHistoriador de perfil medievalista, inclòs a la categoria d'historiadors positivistes destacats, en la varietat d'expert en edició de documents,[2] i deixeble d'Antonio de la Torre, es llicencià i es doctorà el 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX y X, publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques. Després d'aconseguir càtedra a la Universitat de Valladolid, va demanar l'excedència per no haver de deixar Barcelona i des de llavors es va llaurar una carrera en diversos càrrecs de l'Administració, primer com a director del Museu d'Història de Barcelona (1959-1976), després com a director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1961–1982) sent-ne nomenat posteriorment Director Honorari, i, finalment, com a delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona (1975-1976). Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la Facultat de Lletres entre 1968 i 1973, organitzà aquest centre, com també els col·legis universitaris de Lleida i Girona. En dita universitat, va impartir cursos de doctorat, des d'on va promoure les setmanes d'estudis medievals i la creació de la revista Medievalia (1980-1998). Dins d'aquest etapa, va rebre la medalla de la UAB en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora l'any 1984, coincidint amb la seva jubilació el setembre del mateix any.[3] També fou fundador i director de l'Institut Interuniversitari d'Estudis Medievals, creat l'any 1973 a la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1986 al succeir-lo José Enrique Ruiz-Domènec. Fou membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969), la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1996) i de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual ingressà amb el discurs Cinquanta llargs anys d'arqueologia barcelonina (1980). Fou secretari general (1984-94) i tresorer (1993-97) d'aquesta entitat i, des del 2006, supernumerari. Publicà diversos reculls documentals, entre els quals destaquen: El Llibre Blanc de Santes Creus (1947), L'escut de la ciutat de Barcelona (1979) o Documents cabdals de la Història de Catalunya (1985). Dirigí Nobiliario de la Corona de Aragón (1948-52), i en col·laboració publicà Barcelona, vint segles d'Història (1963). Dirigí i publicà el Simpòsium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), inclòs en la celebració dels actes del mil·lenari de Catalunya (1991).[4] En total escrigué més de dos-cents quaranta-quatre textos entre ponències, seminaris, congressos, presentacions o pròlegs de publicacions pròpies i d'exposicions històriques, articles de revistes científiques i escrits en miscel·lànies i de les més de cent conferències donades al llarg de la seva vida.[5] Tasca com a arxiverFou arxiver interí a l'Archivo Histórico Nacional (1940) i l'any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos (CFABA).[4] Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1961-1982) i després director honorari. Des de la direcció d'aquest arxiu s'ha d'assenyalar l'estímul que va donar al CODOIN (Col·lecció de Documents Inèdits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó), a la que donà una nova època en qualitat de director; la creació de dues revistes d'investigació i difusió cultural vinculades a l'Ajuntament de Barcelona, en tant que director del Museu: Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad (1960-76), Miscellanea Barcinonensia (1962-78); i, de forma especial, el suport, com a president de la Comissió Permanent, als congressos d'història de la Corona d'Aragó impartits sota la seva direcció. Des de 1988, considerà els ensenyaments d'arxivística i es resolgué organitzar un Mestratge d'Arxivística, promogut per l'Institut Interuniversitari d'Estudis Medievals.[6] Dirigí, durant la dècada dels seixanta, els Cursos de Formación Tècnica de Archivos des de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Obra[7]
Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia