|
Frank Martin
Frank Martin (Ginebra, 15 de setembre de 1890 - Naarden, Països Baixos, 21 de novembre de 1974) fou un compositor suís, un dels més destacats del segle xx. BiografiaFrank Martin va néixer a Ginebra el 1890, desè i últim fill de Charles Martin, un pastor. Abans mateix de començar a l'escola, ja tocava el piano i practicava la improvisació. Als 9 anys, componia cançons completes, sense haver rebut cap instrucció musical. Una peça de Bach, la Passió segons Sant Mateu que va escoltar als 12 anys li va causar una profunda impressió, i Bach es va convertir en el seu verdader mentor. Va estudiar matemàtiques i física a la Universitat de Ginebra durant dos anys (segons el desig dels seus pares), alternant-lo amb la composició i estudiant piano amb Joseph Lauber (1864-1952), un compositor ginebrí que va ser també organista a Locle, professor a Zúric el 1901 i director d'orquestra al Gran Teatre de Ginebra. De 1918 a 1926, va viure a Zuric, Roma i París. Les composicions d'aquesta època el mostren a la recerca del seu propi llenguatge musical. El 1926, va fundar la «Société de Musique de Chambre de Genève», que va dirigir i en va ser el pianista i clavicembalista durant 10 anys. Durant aquest període, va ensenyar també teoria musical i improvisació a l'Institut Jacques-Dalcroze i música de cambra al Conservatori de Ginebra. El seu primer Concert per a piano i orquestra formà part del programa oficial del XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània que se celebrà a Barcelona l'abril del 1936. Fou interpretat pel pianista Walter Frey. Va ser director del Technicum Moderne de Musique de 1933 a 1940 i president de l'Association des musiciens Suisses de 1942 a 1946. Es va traslladar als Països Baixos el 1946 per trobar més temps per a les seves composicions que no podia tenir a Suïssa, on estava implicat en nombroses activitats. Va viure 10 anys a Amsterdam i es va instal·lar finalment a Naarden. De 1950 a 1957, ensenyà composició a l'Staatliche Hochschule für Musik de Colònia (Alemanya). A continuació va renunciar a l'ensenyament i es va concentrar en les seves composicions, abandonant-les ocasionalment per concerts de música de cambra i per dirigir les seves pròpies obres orquestrals. Va treballar en la seva última obra, la cantata Et la vie l'emporta, fins i tot deu dies abans de la seva mort. Obres principals
També va escriure una simfonia, un concert per a clavecí, un concert per a violí, un concert per a violoncel, i una sèrie de balades per a diferents instruments solistes amb piano o orquestra. Va desenvolupar un estil inspirat en el dodecafonisme d'Arnold Schönberg, però no abandonant per complet la tonalitat. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
