Francmaçoneria regular

Es denomina Francmaçoneria Regular, a la que està reconeguda a nivell nacional, internacional i mundial amb la regularitat maçònica que només confereixen els Grans Orients. Es diu que un maçó és regular, quan és membre actiu i treballa en una lògia regular.[1][2]

Una lògia regular, és aquella que compleix amb totes les constitucions i reglaments interns i externs, i està degudament instal·lada i autoritzada legalment amb una Carta patent atorgada per una Potència Maçònica regular, normalment la Gran Lògia Unida d'Anglaterra.[3][4]

La "regularitat maçònica" s'entén, generalment, com:[5]

a) L'obligatorietat de la creença en Déu o un Ésser Suprem.

b) L'obligatorietat de la creença de la immortalitat de l'ànima.

c) L'exclusió de dones.

Les lògies en les quals no és obligatori creure en Déu nostre senyor, ni en la immortalitat de l'ànima, i que admeten a dones com a membres, s'anomenen lògies "irregulars". Tanmateix, les lògies "irregulars" s'anomenen a si mateixes "lògies lliberals" o "no dogmàtiques".

Referències

1. Alain Bernheim. Régularité Maçonnique. 112 pp. Paris: Éditions Télétes. 2014. ISBN 978-2-906031-97-5
2. COLLINS & ROBERT, French Dictionary, 2004, p. 1953
3. Arthur Heiron, The Craft in the 18th Century, Ars Quatuor Coronatorum, vol 37, 1924, p66
4. Pietre-Stones Lodges of Instruction, Yasha Beresiner, retrieved 31 May 2013
5. «Basic Principles for Grand Lodge Recognition, UGLE». Arxivat de l'original el 2017-01-29. [Consulta: 31 març 2017].

Bibliografia

• GLE. LA MASONERÍA ABRE SUS PUERTAS. Editorial ATANOR EDICIONES, 2012. ISBN 978-84-939-6175-6
• Esteban Cortijo (Coordinador). Masoneria y Extremadura. Edita Ateneo de Cáceres y Caja de Ahorros de Extremadura], 2008. ISBN 978-84-691-4233-2