Francisco Fortes Calvo

Paco Fortes

Biografia
Naixement	Francisco Fortes Calvo 4 de gener de 1955 (1955-01-04) (70 anys) Barcelona, Catalunya
Alçada	1,70 m
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1975 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs juvenils Anys Equip 1971-1973 Barcelona Juvenil[1] 1973-1974 Barcelona Amateur[1] Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1974-1975 Barcelona Atlètic 26 (1) 1975-1979 FC Barcelona 44 (5) 1976-1977 → CD Málaga (cedit) 17 (1) 1979-1982 RCD Espanyol 66 (1) 1982-1984 Reial Valladolid 48 (7) 1984-1989 S.C. Farense 87 (12) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1975 Espanya 1 (0) 1976 Espanya Amateur 1 (0) Equips entrenats 1989-1999 SC Farense 1999-2001 Imortal 2001 União Lamas 2002 SC Farense 2003-2005 Pinhalnovense 2006-2007 Raja Casablanca 2007-2008 Pinhalnovense
Llista Trajectòria   Equip 1974–1975 FC Barcelona Atlètic 26 (1) 1975–1979 FC Barcelona 44 (5) 1976–1977 → cessió:  CD Málaga 17 (1) 1979–1982 RCD Espanyol 66 (1) 1982–1984 Real Valladolid 48 (7) 1984–1989 SC Farense 87 (12)   Selecció nacional 1975–1975   Espanya 1 (0) 1976–1976   Espanya Amateur 1 (0)

Francisco Fortes Calvo, també conegut com a Paco Fortes, (Barcelona, 4 de gener de 1955) és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Com a jugador va ser un cop internacional amb la selecció espanyola.

Trajectòria

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona debutà amb el primer equip l'any 1975. La següent temporada fou cedit al CD Málaga amb motiu d'haver de fer el servei militar. Retornà al Barça on jugà al costat d'homes com Carles Rexach o Johann Cruyff. En aquesta etapa guanyà una Copa del Rei i una Recopa d'Europa. El 1979 fou traspassat al RCD Espanyol dins del fitxatge de Canito pel Barça. A l'Espanyol jugà durant tres temporades i el 1982, quan passà a jugar al Reial Valladolid. El 1984 fitxà pel SC Farense de Portugal, on visqué els seus millors anys fins a la seva retirada el 1989.[2][3]

Fou un cop internacional amb la selecció espanyola enfront Romania el dia 16 de novembre de 1975 a Bucarest.[2]

Posteriorment fou entrenador on destacà al SC Farense, club al que dirigí durant gairebé una dècada. També entrenà l'Imortal DC, União de Lamas, CD Pinhalnovense i Raja Club Athletic de Casablanca, al Marroc.[4]

Va patir problemes econòmics i retornà a Barcelona on gràcies a l'ajut de l'Agrupació Barça Veterans aconseguí un treball al port de Barcelona.[3]

Palmarès

FC Barcelona

• Recopa d'Europa de futbol (1):
  • 1978-79
• Copa espanyola de futbol (1):
  • 1977-78

Real Valladolid

• Copa de la Lliga espanyola de futbol (1):
  • 1983-84

Referències

1. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
2. «Francisco Fortes». blaugranas.com, 14-08-2009.^[Enllaç no actiu]
3. «Fortes, de dormir en una furgoneta a trabajar en el puerto». Diari Sport, 01-07-2009. Arxivat de l'original el 21 de juny 2012. [Consulta: 12 novembre 2011].
4. «El español Paco Fortes es el nuevo entrenador del Raja de Casablanca». Terra/EFE, 06-06-2006. Arxivat de l'original el 25 d'abril 2012. [Consulta: 12 novembre 2011].

Enllaços externs

• Perfil a bdfutbol
• Biografia a webdelcule