Francisco Amancio dos Santos
Es va formar al Bonsucesso Futebol Clube, passant posteriorment a Botafogo.[3] El València el va fitxar després del Trofeu Taronja del juny del 1961, el mateix on Kocsis vestí la samarreta valencianista.[3] En aquella edició del torneig, Chicao fon el jugador més destacat d'un Botafogo on hi havia jugadors com Garrincha, Didi o Amarildo.[3] Amb 21 anys, Chicao sols jugà la Copa de Fires durant la primera temporada, títol que s'emportarien els merengots, i en l'obtenció del qual fon clau.[3] L'entrenador Scopelli va endarrerir la seua posició per a fer-lo lateral esquerre,[3] i per la seua tendència a eixir a l'atac es va convertir en un jugador determinant i dominador per tota la banda.[3] El 1962 va vestir la samarreta del FC Barcelona en el partit d'homenatge a Ramallets.[4] A finals de la lliga 1962-63, va començar a tindre molèsties al genoll, que es repetirien en iniciar-se el nou curs.[3] Per a la 63-64, sols jugaria nou partits de lliga i un de copa.[3] En la 1965-66, prova fortuna a Segona Divisió, amb una cessió al Llevant.[3] Després de mesos de tràmits per a obtindre passaport espanyol,[5] sols jugà tres partits abans de retirar-se i tornar al Brasil, on moriria quan l'atracà l'empleat d'una benzineria on havia anat a repostar.[5] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia