Francesc Busquets i Mitjans

Francesc Busquets i Mitjans

Biografia
Naixement	(es) Francisco Busquets y Mitjans novembre 1672 Valldoreix (Vallès Occidental)
Mort	18 agost 1734 (61 anys) Viena (Àustria)
Activitat
Ocupació	pagès / militar
Carrera militar
Rang militar	Coronel de l'exèrcit austriacista

Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Bosquets, Valldoreix, novembre de 1672 - Viena, 18 d'agost de 1734) va ser un austriacista que en el darrer any de la Guerra de Successió va esdevenir coronel d'infanteria.

Biografia

Fill d'Antic Busquets i de Maria Pujol, de Caldes de Montbui, fou batejat el 23 de novembre de 1672 a Sant Cebrià de Valldoreix; era fill de l'hereu del mas Busquets de Valldoreix. Als 20 anys es va traslladar a Terrassa, en casar-se amb Maria Mitjans, pubilla propietària del Mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. D'aleshores ençà, va afegir al seu primer cognom el de la seva dona, tot signant sempre més "Francesc Busquets i Mitjans". Ben aviat, participà activament en els afers públics d'aquella universitat, i el 1713, essent síndic de Terrassa, va prendre part en la Junta de Braços que acordà seguir oposant resistència a les tropes de Felip V.[1]

Tot i no ser militar de carrera, vers 1714, va ser nomenat coronel d'infanteria pel Consell de Cent i formà el seu propi regiment, que es va integrar en l'anomenat Exèrcit de l'exterior, comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal.[2] En aquest exèrcit va lluitar contra les tropes filipistes, amb Pere Bricfeus i Terns, Ermengol Amill i Moliner, Adjutori Segarra, Joan Vilar i Ferrer i d'altres resistents.

Façana de l'església de Sant Pere, a Viena, als voltants de la qual morí Francesc Busquets

L'agost de 1714 participà en tot un seguit d'actuacions contra els borbònics a la zona del Bages (Batalla de Talamanca), Moianès i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar amb mil homes el setge de Barcelona. En caure la ciutat comtal l'11 de setembre, Busquets es va refugiar a Cardona, on fou dels darrers resistents de la guerra. Tot i ser comprès expressament en l'indult concedit pels filipistes en la capitulació d'aquella plaça forta, Busquets va ser perseguit, les seves propietats confiscades i el mas Mitjans devastat.[3]

Hagué de fugir, tot deixant els seus fills, orfes de mare, a cura dels seus germans. Es refugià, primer, a les Balears, després hagué de marxar a Nàpols[4] i, a partir del 1715, a Viena. Durant els gairebé vints anys que hi va viure, rebia el Diario, que era una assistència regular de l'aparell burocràtic imperial per a determinats exiliats.[5]

Francesc Busquets, lluny dels seus, morí a Viena el 18 d'agost del 1734 d'un atac d'apoplexia. El seu cos va ser enterrat en el cementiri cesari del monestir de Montserrat de la capital austríaca.[6]

Referències

1. Berenguer, 2014, p. 7 a 36
2. Hernàndez i Riart, 2007, p. 266.
3. Berenguer, 2014, p. 75 a 84
4. Alcoberro, 2002, vol. II, p. 75.
5. Stiffoni, Giovanni «Un documento inédito sobre los exiliados españoles en los dominios austríacos después de la Guerra de Sucesión». Estudis, Revista de Historia Moderna. Universitat de València, 1991, pàg. 25.
6. Berenguer, 2014, p. 121 a 136

Bibliografia

• Albertí, A. L'onze de setembre, 1977. 
• Berenguer, Jacint. Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, 2002. 
• Alcoberro, Agustí. L'exili austriacista, 2002. 
• Castellví, Francesc de. Narraciones históricas. IV, 2002. 
• Hernàndez, Francesc Xavier; Riart, Francesc. Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes, equipaments i organització. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2007. ISBN 978-84-232-0713-8. 
• Serra i Sellarès, Francesc; Erill i Pinyot, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 978-84-95695-99-4. 
• Berenguer, Jacint «Els oficials de l'exèrcit austriacista a l'exili. El cas de Francesc Busquets i Mitjans». Pedralbes, Revista d'Història Moderna. Universitat de Barcelona, 32, 2012, pàg. 195-238.
• Berenguer, Jacint. Francesc Busquets i Mitjans. Coronel d'infanteria i exiliat austriacista. Rafael Dalmau Editor, 2014 (Col·lecció Bofarull, 22). ISBN 978-84-232-0800-5.