Franca Duval
Franca Duval, de nom de soltera Francesca Spitalieri[1] (Nova York, EUA, 1925) és una soprano estatunidenca.[2] Va néixer a la ciutat de Nova York filla de Luciano i Sarah Spitalieri, emigrants italians. Va fer els seus estudis inicials a Brooklyn i es va graduar al Forest Hills High School.[1] Va començar els estudis de cant als 14 anys.[1] Va començar la seva carrera a la costa oest dels EUA, a San Francisco. El 21 de gener de 1950 va fer el seu debut a La Scala de Milà en l'òpera Raskolnikov de Heinrich Sutermeister.[3] Va romandre a aquell teatre diversos anys, cantant papers com ara Zerlina de Don Giovanni de Mozart, Blonde de Die Entführung aus dem Serail del mateix compositor, i substituint en alguns casos Maria Callas o Renata Tebaldi en el paper de Violetta de La traviata de Verdi. El 1957 va cantar a diversos teatres de França, en ciutats com ara Lilla, Niça, Rouen i Vichèi, així com a l'Alger (1957–58) i París (1959–60, al Opéra-Comique). Amb Franco Corelli va aparèixer en una adaptació cinematogràfica de l'òpera Tosca de Puccini de 1956, filmada per la RAI. La seva veu va ser doblada per a la pel·lícula per Maria Caniglia, donat que Duval mai havia cantat Tosca professionalment.[4][5] El 1958 va estrenar l'òpera Maria Golovin de Gian-Carlo Menotti a Brussel·les. Va cantar aquesta obra també a Broadway, i va aparèixer en el primer enregistrament de l'obra en la producció del NBC Opera Theatre de 1959.[6] Després de retirar-se dels escenaris es va dedicar a l'ensenyament del cant.[4] Va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de desembre de 1953 en l'òpera Faust de Charles Gounod.[7] Va tornar el maig de 1963, en les produccions de Das Dreimäderlhaus de Heinrich Berté a partir de música de Franz Schubert (estrena absoluta a Catalunya i Espanya)[8] i Die lustige Witwe (la vídua alegre) de Franz Lehár.[9] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia