François Jacquier

François Jacquier

Retrat de Jacquier per Laurent Pécheux (1764).
Biografia
Naixement	(fr) François de Paule Jacquier 7 juny 1711 Vitry-le-François (Regne de França)
Mort	5 juliol 1788 (77 anys) Roma (Estats Pontificis)
Altres noms	Diofanto Amicleo
Religió	Església Catòlica
Formació	Trinità dei Monti (–1734)
Activitat
Ocupació	matemàtic, físic, professor d'universitat
Ocupador	Collegio Romano (1773–1788) Ducat de Parma (1765–1768) Universitat de Roma La Sapienza (1745–1765) Congregació per a l’evangelització dels pobles (1735–1745)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1744–) Royal Society (1741–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Arcàdia
Orde religiós	Orde de Frares Menors
Company professional	Thomas Le Seur

François Jacquier (Vitry-le-François, 7 de juny de 1711 - Roma, 5 de juliol de 1788) va ser un matemàtic francès que va treballar a Itàlia tota la seva vida.

Nascut a Vitry-le-François, regió de la Xampanya, no va conèixer el seu pare, que va morir quan només tenia un any, i va ser educat per un oncle que era de la Orde dels Mínims. Els setze anys, ell també va ingressar a l'Orde i a començaments dels anys 1930's, va ser enviat a Roma.[1] Va viure quasi tota la seva vida al convent dels Mínims francesos a Roma: la Trinità dei Monti.[2]

A partir de 1735 va treballar per a la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles a la seva Universitat Pontifícia Urbana. Tot i ser un expert en les llengües grega i hebrea, va dirigir els seus treballs a publicar una traducció anotada dels Principia Mathematica de Newton, juntament amb Thomas Le Seur i Jean Louis Calandrini. Aquesta influent edició va ser publicada a Gènova entre 1739 i 1742.[3]

El 1742, juntament amb Le Seur i Bošković, va preparar un informe sobre l'estat de la Basílica de Sant Pere amb les recomanacions per a la seva rehabilitació, Aquest informe va despertar fortes crítiques entre els arquitectes als qui van acusar de no saber prou matemàtiques.[4] A continuació, entre 1744 i 1745, va romandre un temps a Cirey-sur-Blaise, a la casa d'Émilie du Châtelet, on va fer també amistat amb Voltaire.[5]

En retornar el 1745, va ser nomenat professor de la universitat de Roma La Sapienza en la qual va romandre fins al 1765,[6] quan el duc de Parma, Felip I, el va cridar per ser educador del seu fill. El 1767 va retornar a Roma, on va ser professor del Collegio Romano (actual Pontifícia Universitat Gregoriana).[7]

Referències

1. Favino, 2005, p. 166.
2. Montègre i Crépel, 2017, p. 4.
3. Guicciardini, 2015, p. 337 i ss.
4. Schlimme, 2006, p. 2855 i ss.
5. Bassi, 2022, p. 317.
6. Favino, 2005, p. 168.
7. Stuccilli, 2010, p. 187.

Bibliografia

• Bassi, Romana. «Émilie Du Châtelet and Italy. The Italian Translation of Her Institutions Physiques and the Issue of the Forces Vives». A: Ruth Edith Hagengruber (ed.). Époque Émilienne: Philosophy and Science in the Age of Émilie Du Châtelet (en anglès). Springer, 2022, p. 327-348. ISBN 978-3-030-89920-2. 
• Favino, Federica «Minimi in «Sapienza» : François Jacquier, Thomas Le Seur e il rinnovamento dell'insegnamellto scientifico allo Studium Urbis» (en italià). Mélanges de l'école française de Rome, Vol. 117, Num. 1, 2005, pàg. 159-187. DOI: 10.3406/mefr.2005.10177. ISSN: 0223-4874.
• Guicciardini, Niccolò «Editing Newton in Geneva and Rome: The Annotated Edition of the Principia by Calandrini, Le Seur and Jacquier» (en anglès). Annals of Science, Vol. 72, Num. 3, 2015, pàg. 337-380. DOI: 10.1080/00033790.2014.926393. ISSN: 0003-3790.
• Montègre, Gilles; Crépel, Pierre. Francois Jacquier: un savant des Lumières entre le cloître et le monde (en francès). Éditions universitaires de Lorraine, 2017. ISBN 978-2-8143-0327-0. 
• Schlimme, Herman. «Construction Knowledge in Comparison: Architects, Mathematicians and Natural Philosophers Discuss the Damage to St. Peter’s Dome in 1743». A: Malcolm Dunkeld (ed.). Proceedings of the Second International Congress on Construction History (en anglès). Construction History Society, 2006, p. 2853-2868. ISBN 978-0-7017-0205-2. 
• Stuccilli, Jean-Christophe «Un inédit romain de Laurent Pécheux : le portrait du père François Jacquier» (en francès). Studiolo : revue d'histoire de l'art de l'Académie de France à Rome, Vol. 8, 2010, pàg. 185-194. DOI: 10.3406/studi.2010.1298. ISSN: 1635-0871.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «François Jacquier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Montègre, Gilles. «François Jacquier, moine mathématicien au temps des Lumières» (en francès). L'Histoire, 2018. [Consulta: 13 desembre 2024].