|
Fon (llengua)
El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.[1] El fon és la llengua materna dels fon, que també tenen comunitats emigrades a França, Ghana i Gabon.[2] El territori fon està sobretot als departaments Atlantique i Zou i es parla molt a la ciutat de Cotonou, al departament Littoral. A Togo, hi ha petites zones que són territori fon a la regió dels Altiplans.[1] Hi ha entre 1.435.500[1] i 2.139.000 fons[2] que tenen el fon com a llengua materna. El seu codi ISO 639-3 és fon i el seu codi al glottolog és fonn1241.[3] Com les altres llengües gbes, el fon és una llengua analítica i SVO. Família lingüísticaEl fon és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el xwla oriental, el gbesi, el kotafon, el saxwe, el waci, el xwela occidental, el xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, ayizo, defi, tofin, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el defi; el gbe, ci; el gun; el kotafon; el gbe, maxi; el saxwe; el tofin; el weme; el xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3] Fon a Benín Població, territori i pobles veïnsEl 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín.[1] Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000.[2] Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.[1] Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.[5] Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a BenínEls agunes, ayizos, ci, xwles orientals, idaques, ijes, gbesis, guns, kotafons, maxis, els txumbulis, els tofins, els wemes, els xwles occidentals i els xweles parlen el fon com a segona llengua.[1] Fon a TogoPoblació, territori i pobles veïnsA Togo el 1991 hi havia 35.500 fons[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000.[2] El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.[1] Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.[6] Grups humans que parlen el fon com a segona llengua a TogoA Togo també parlen el fon com a segona llengua els agunes, els maxi i els xwles occidentals.[1] El fon a altres païsosSegons el joshuaproject, els països en els que hi ha comunitats fons significatives fora del seu territori són França (19.000), Gabon (17.000) i Ghana (13.000).[2] DialectesEls dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.[3] FonologiaEl fon té set fonemes vocals i cinc vocals nasals.
/p/ només passa en ideòfons i en préstecs, tot i que sovint és reemplaçada per /f/ al final, com a cɔ́fù (botiga). Diverses de les oclusives sonores només es produeixen abans de les vocals orals mentre que la nasal homorgànica només deixa de produir-se abans de les vocals nasals, cosa que indica que [b] [m] i [ɖ] [n] són al·lòfones.[ɲ] està en una variació lliure amb la [j̃]; A vegades s'argumenta que el fongbe no té fonemes de consonants nasals, un patró normal a Àfrica Occidental.[8] /w/ i /l/ també es nasalitzen abans de vocals nasals;/w/ podria ser assimilada a [ɥ] quan esta abans de la /i/. Els grups de consonats del fon tenen la /l/ o /j/ com a segona consonant; després de la postalveolar, /l/ algunes vegades es converteix en [ɾ]: klɔ́ (rentar), wlí (agafar), jlò [d͡ʒlò] ~ [d͡ʒɾò] (voler). ToEl fon té dos tons fonèmics; alt i baix. El to alt és realitzat des d'un punt creixent (baix-alt) després d'una consonant tònica. Les paraules bàsiques dissíl·làbiques tenen quatre possibilitats: alt-alt, alt-baix, baix-alt i baix-baix. En paraules fonològiques més llargues com verbs i frases, hi ha un to alt que tendeix a persistir fins al final de la síl·laba; si aquesta síl·laba té un to fonèmic baix, aquesta decau (alt-baix). Els tons baixos desapareixen entre els tons alts, però el seu efecte roman com to abaixat. Els tons creixents (baix-alt) es simplifiquen en to alt després de to alt i to baix abans de to alt. Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaA Benín, el fon és una llengua d'ampli ús en la comunicació (EGIDS 3): És una de les llengües principals del país i s'utilitza en el treball i els mitjans de comunicació de masses, tot i que no té estatus oficial.[9] A Togo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): està estandarditzada i és utilitzada per persones de totes les edats en la comunicació social. A Benín el 10% dels que tenen el fon com a llengua materna estan escolaritzats en aquesta llengua. El 10% la poden llegir i el 7% la pot escriure. Existeix literatura i poesia, revistes i diaris, programes de ràdio i televisió, diccionari, gramàtiques i hi ha traduïda la Bíblia.[1] S'escriu en alfabet llatí. Els fon beninesos també parlen el francès i els fon togolesos l'ewe.[1] Ortografia
Generalment el to no es representa en l'escriptura si no és necessari. En algunes ortografiex, la x es representa amb la h. Text d'exempleDe la Declaració Universal dels Drets Humans:
Bibliografia
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fon
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
