Fluorocarboni![]() A: fluorometà B: isoflurà C: un CFC D: un HFC E: àcid tríflic F: tefló G: PFOS H: fluorouracil I: Prozac Els fluorocarbonis, o fluorocarburs, són compostos químics que contenen enllaços químics de carboni-fluor.[1] La relativament baixa reactivitat i alta polaritat de l'enllaç carboni-fluor els dona característiques úniques. Els fluorocarbonis tendeixen a trencar-se molt lentament en el medi ambient i, per tant, molts es consideren contaminants orgànics persistents. Molts fluorocarbonis comercialment útils també contenen hidrogen, clor i brom. Classes de fluorocarbonisClorofluorocarbonis i hidrofluorocarbonisEls clorofluorocarbonis (CFCs) són fluorocarbonis que també contenen àtoms de clor. Van ser usats en la indústria com a refrigerants, propel·lents i disolvents de neteja, però actualment gairebé estan prohibits del tot per atacar l'ozó.[2][3] Els hidrofluorocarbonis (HFCs) són hidrocarburs amb alguns àtoms d'hidrogen reemplaçats per fluor. No ataquen l'ozó.[4] FluoropolímersL'exemple més conegut és el tefló, són resistents i químicament inerts i elèctricament aïllants. Altres són el fluorur de polivinil ([CH₂CF₂]n) i el policlorotrifluoroetilè ([CFClCF₂]n, abreujat como PCTFE o Kel-F).[5] UsosEs fan servir principalment com anestèsics, refrigerants, propel·lents i dissolvents.[6] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia