Flebotomins

Flebotomins

Phlebotominae
Phlebotomus pappatasi
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Diptera
Família	Psychodidae
Subfamília	Phlebotominae
Gèneres
Brumptomyia Lutzomyia Phlebotomus Sergentomyia Warileya

Els flebotomins (Phlebotominae) són una subfamília de dípters nematòcers de la família dels psicòdids. Són responsables de la transmissió de diverses malalties infeccioses, entre las que destaca la leishmaniosi.[1]

Característiques

Es tracta de petits mosquits hematòfags amb una activitat principalment crepuscular (vespre i matinada). Són els principals vectors de la transmissió de la leishmaniosi, essent les espècies de Phlebotomus les responsables de la transmissió al Vell Món i Lutzomyia al Nou Món. Es troben endèmicament a àrees del Mediterrani i a regions tropicals i subtropicals. La seva morfologia es caracteritza per la presència d'un tòrax amb forma de gep i ales pil·loses amb mides properes al 5 mm de longitud.

Reproducció i alimentació de la femella

Com a la majoria d'hematòfags només les femelles s'alimenten de sang tot i que hi ha algunes espècies que no requereixen ingesta de sang per a fer la posta.

Les proteïnes i altres nutrients de la sang que mengen permeten a la femella produir les proteïnes i greixos necessaris perquè produeixin ous després d'esgotar les seves reserves d'aliments corporals.[2]

La posta sol incloure de 40 i 50 ous que dipositen en llocs foscos i humits; i rics en matèria orgànica en putrefacció. Les larves es nodreixen de residus orgànics i després fan una pupa que és pràcticament immòbil. L'adult acostuma a viure de 2 a 6 setmanes podent desplaçar-se pocs metres o alguns quilòmetres segons l'espècie. Tot i així el vent i la pluja en frenen la dispersió.

Picades rebudes en un període de vora una hora en un entorn domèstic sense repel·lent d'insectes. Són a prop perquè els flebotomins no són bons voladors. (Útila, Hondures, 2004)

Gèneres

• Australophlebotomus Theodor, 1948
• Bichromomyia Artemiev, 1991
• Brumptomyia França & Parrot, 1921 (Mèxic fins sudamèrica)[3]
• Chinius Leng, 1985 (2 espècies: Xina i Tailàndia)
• Dampfomyia Addis, 1945
• Deanemyia Galati, 1995[4]
• Evandromyia Mangabeira, 1941[5]
• Edentomyia Galati, Andrade-Filho, da Silva & Falcão, 2003 (Brasil)
• Expapillata Galati, 1995[4]
• Hertigia Fairchild, 1949
• Idiophlebotomus Quate & Fairchild, 1961
• Lutzomyia França, 1924 (Amèrica)
• Martinsmyia Galati, 1995[4]
• Micropygomyia Barretto, 1962[6]
• Migonemyia Galati, 1995[4]
• Nyssomyia Barretto, 1962[6]
• Oligodontomyia Galati, 1995[4]
• Phlebotomus Rondani, 1995 & Berté, 1840 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia)
• Pintomyia Costa Lima, 1932
• Pressatia Mangabeira, 1942
• Psathyromyia Barretto, 1962[6]
• Psychodopygus Mangabeira, 1941[7]
• Sciopemyia Barretto, 1962[6]
• Sergentomyia França & Parrot, 1920 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia)
• Trichophoromyia Barretto, 1962[6]
• Viannamyia Mangabeira, 1941[8]
• Warileya Hertig, 1948 (Amèrica central i del sud)

Referències

1. Fisher, Maggie; McGarry, John. Fundamentos en parasitología en animales de companyía llengua= castellà. 1a. Ed.. Ciudad Autònoma de Buenos Aires: Inter-Médica S.A.I.C. I, 2007, p. 136 pàg.. ISBN 9789505553228. 
2. Braverman, Y. Nematocera (Ceratopogonidae, Psychodidae, Simuliidae and Culicidae) and control methods Rev. sci. tech. Off. int. Epiz., 1994,13(4), 1175-1199
3. «Genus | Accepted. Brumptomyia França & Parrot, 1921» (en anglès). GBIF. [Consulta: 23 abril 2023].
4. Galati, E.A.B. «Phylogenetic systematics of Phlebotominae (Diptera) with emphasis on American groups». Boletín de Dirección de Malariologia y Ssaneamiento Ambiental, vol. 35, Suplemento 1, 1995, pàg. 133–142.
5. Mangabeira, O. «3a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Evandromyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 1941, pàg. 215-233. DOI: 10.1590/S0074-02761941000200003.
6. Barretto, M.P. «Novos subgeneros de Lutzomyia Franca, 1924 (Diptera, Psychodidae, subfamilia Phlebotominae)». Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, vol. 4, 1962, pàg. 91–100.
7. Mangabeira, O. «4a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Psychodopygus n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 3, 1941, pàg. 237–250. DOI: 10.1590/S0074-02761941000300001.
8. Mangabeira, O. «5a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Viannamyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 251–262, 1941.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies